No cal esperar a conèixer la sentència del Tribunal Constitucional per saber que l'Estatut no és una eina útil per fer avançar l'autogovern de Catalunya. Aquest és un defecte que arrossega des del primer dia, perquè ja va néixer amputat després de les diverses retallades que va patir durant el tràmit a Madrid. La sentència del Constitucional que en teoria hem de conèixer aquesta setmana certificarà la defunció de l'Estatut i de la via autonomista iniciada a la transició.

El més interessant de la sentència no serà doncs el seu contingut, perquè qualsevol cosa que digui, només servirà per afegir terra a la tomba de l'autonomisme. El més important serà veure la reacció de les forces polítiques catalanes, que es veuran obligades a retratar-se. La sentència posarà punt i final a les ambigüitats, perquè mort l'autonomisme, només quedaran damunt al taula dos camins: la integració submisa a Espanya, vestida de federalisme o del que calgui, o l'obertura d'un procés sobiranista amb la independència com a objectiu.

Aquests dies ja hem començat a veure alguns pronunciaments interessants, sense encara conèixer la sentència, com la del president Montilla proclamant-se espanyol i federalista, com a sinònims, o Artur Mas rebutjant la celebració d'un referèndum sobre la independència durant l'entrevista que li va fer Mònica Terribas a TV3. Per la seva banda, Joan Puigcercós condicionava en un article a l'Avui aquest diumenge qualsevol pacte de govern a la celebració d'un referèndum la pròxima legislatura, en el que sembla un gir estratègic per deixar enrere l'opció del tripartit i recuperar nítidament l'aposta sobiranista més estricte.