Un compromís per recuperar, de forma parcial i mitjançant lleis orgàniques complexes que encara no s'han ni començat a tramitar, algunes de les parts de l'Estatut que el Tribunal Constitucional ha retallat. Aquesta és l'oferta que, davant les queixes de José Montilla i el PSC i de la resta de partits catalans, va exhibir el dimecres José Luis Rodríguez Zapatero en el debat de política general espanyol. I és que la cosa no dóna massa més de si. El president espanyol no pot, evidentment, comprometre's a desoir o no acatar la instància jurídica més alta de l'Estat que ell presideix i que rep la seva legitimitat directament de la Constitució Espanyola, que el PSOE i el PP desisteixen de renovar davant la impossibilitat d'arribar a un acord per fer-ho i dels elevats consensos que requereix l'empresa en qüestió.
El president espanyol no pot oferir massa més i, conscient com és de la dificultat que a Catalunya ha generat la sentència del TC, va admetre que la situació no era fàcil. I és que la incomprensible indignació dels catalans és, per ell, un atzucac polític. Zapatero és incapaç d'ajudar al PSC i tampoc no pot atansar-se a CiU. Políticament ara no seria adequat per als socialistes i, per més inri, tampoc no pot atendre cap de les peticions que li formula Artur Mas. De fet, en un intent estèril de rebaixar la indignació que també s'ha apoderat dels sectors nacionalistes, Zapatero va citar en el seu cara a cara amb Duran i Lleida diverses vegades a Mas, evidenciant que moltes dels punts febles de l'Estatut que ara ha estat sotmès a una segona ribotada van ser en el seu moment acceptades pel president de CiU.
I en aquest clima de bloqueig polític a Madrid en el que Zapatero, ara sí, no pot oferir massa més que bones paraules en relació a l'Estatut s'arriba divendres a un debat al Parlament en que els grups marcaran el seu horitzó d'autogovern ja amb el cap més en les eleccions de la tardor que cap altra cosa. Ni un debat ni l'altre serviran per massa més que per evidenciar que els partidaris de l'encaix català dins d'Espanya tenen cada cop un marge de maniobra més reduït i que el sobiranisme és, en aquest context, l'únic capaç d'oferir una alternativa creïble a tots els efectes. Altra cosa serà que a les properes eleccions es concretin ofertes electorals capaces de recollir tot el cabal d'indignació popular del dissabte passat als carrers de Barcelona.
