Si alguna cosa temia Espanya era que la jornada d'Arenys de Munt acabés com va acabar. Amb èxit total -de participació i de resultat- i amb un ressò als mitjans de comunicació internacional que ja voldria
Zapatero quan va presentar l'aliança de civilitzacions o quan es nega a reconèixer la independència de Kosovo al costat de Sèrbia i Rússia. La magnífica organització del referèndum popular, la implicació de tots els que hi van votar i el suport de centenars de catalans de fora del municipi van demostrar que malgrat les traves i les provocacions de l'Estat espanyol, el moviment independentista sap exercir la seva llibertat d'expressió sense violència.
Arenys va ser la primera gota d'una bassa d'oli que tard o d'hora s'acabarà estenent per tot el territori. Es tracta d'un símptoma inequívoc que els temps han canviat. Que l'independentisme ja no és un fenomen aïllat, sinó una realitat cada dia més palpable a les 41 comarques del Principat. Que per les generacions joves exercir la nostra llibertat és un dret i que no hem de témer res ni ningú. Arenys va dir ahir què volia ser de gran igual que Catalunya sencera ho haurà de decidir un dia.
Però el que ahir va passar a Arenys, juntament amb el que es va veure per la Diada constaten una altra evidència: que l'independentisme cada vegada es veu menys representat pels partits polítics tradicionals. Part de l'alta participació de la consulta d'ahir es deu a què no hi havia cap formació política pel mig. s cert que la composició de l'equip de govern de la localitat del Maresme és la que és, però Arenys trenca el cercle viciós en què havien entrat Convergència i Esquerra.
Arenys certifica el cansament nacional amb les vies explorades fins ara i crea un precedent que ha de ser l'inici d'un cercle virtuós. A poc més d'un any de les eleccions al Parlament ja sabem que la independència o l'autodeterminació -com li vulguin dir- serà l'eix central del debat. Ni Esquerra podrà mantenir el seu pacte si pretén anar tant enllà com diuen els seus estatuts ni Convergència es podrà mantenir la ambigüitat.
Pel que ha passat i per la més que probable aparició de nous protagonistes -Laporta i/o Carretero- ens espera una campanya electoral ben interessant. La llibertat ens espera a la cantonada i alguns no la volem fer esperar més.
