José Montilla es debat entre dos aigües en la que, ara ja si, sembla la fase final de la negociació del nou model de finançament autonòmic. Per un banda hi ha la necessitat d'arribar, el més ràpid possible, a un acord que atesa la situació de recessió econòmica no sembla que hagi de ser, ni de bon tros, el satisfactori que es podia preveure fa un o dos anys.
La Generalitat necessita els diners i, tal i com va verbalitzar el president en una compareixença a Palau, dir sí és "urgent", encara que sigui sense rebaixar "ni un gram" el que diu l'Estatut, que té un redactat prou ambigu com per encabir-hi un model que, en cap cas, revertiria la situació d'espoli fiscal de Catalunya, cosa que sí que feia l'Estatut sorgit del Parlament el 30 de setembre de 2006 que es va retallar a Madrid.
A l'altra banda hi té Esquerra Republicana. Els independentistes han assumit (fins i tot el sector institucional) que un govern on hi siguin ells no pot acceptar un mal acord de finançament o que aquest no sigui compartit i aplaudit per una immensa majoria de les bases del partit, al marge del que n'opini una CiU que a hores d'ara tothom sap que té decidit posar el crit al cel contra el pacte. La petició dels crítics de presentar un referèndum deixa encara més clar l'escenari en aquest sentit. Els republicans pressionen tant com poden Montilla per a que apreti al màxim en la negociació, però alhora ja busquen sortides.
El mateix Joan Puigcercós ha explicat aquest matí a Catalunya Ràdio que si en dos o tres setmanes no hi ha acord el que ha de fer el govern és plantar-se. Li ho va demanar ahir al Parlament la portaveu d'Esquerra Anna Simó. ERC busca forçar un gest de fermesa del govern Montilla que, si hi ha un no' català a l'acord que aprovi el Consell de Política Fiscal i Financera, obri el camí a una segona tanda de negociació, ara ja bilateral, entre l'Estat i l'única autonomia de règim comú que haurà quedat exclosa del model, la catalana. El problema d'aquesta estratègia és saber què votaran arribat el cas els 25 diputats del PSC al Congrés a la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) si el seu govern ha dit abans no' al model.
Montilla és conscient que, si vol tornar a ser president, no es pot permetre que l'assumpte del finançament desgasti Esquerra i la dessagni electoralment. Per això, de moment, el president envia missatges conciliadors a Madrid, tal i com va fer dimarts, però es manté ferm en el fons.
Mentre, a Madrid decideixen si donen el lideratge de la negociació a la rígida i metòdica Elena Salgado o a Manuel Chaves. Si és aquest darrer, i el diàleg perd, per tant, dimensió econòmica, això aniria en detriment del protagonisme del conseller Antoni Castells en la negociació. Per això Montilla no s'està d'assenyalar Salgado com a interlocutora preferent i recordar aquests dies una i altra vegada que el titular d'Economia del govern és el negociador del seu executiu.
