Artur Mas va clarificant el seu projecte polític. I ho fa d'una manera conservadora i diguem-ne que prudent en el referit a l'autogovern, i particularment al dret de decidir, perquè se sap en estat de gràcia davant l'electorat i opina que el que cal ara és estabilitat política per sortir de la crisi. En la darrera Doc Session organitzada per CiU, el passat dimarts, va deixar clar que en la propera legislatura no proposarà en cap cas un referèndum d'autodeterminació. L'horitzó nacional de CiU en els propers quatre anys serà, si més no pel que fa a l'autogovern, força similar al dels socialistes catalans. I si és coherent, ERC, que ha posat l'autodeterminació en l'agenda i ara situa la celebració d'una consulta d'aquestes característiques com a prioritat a mig termini, difícilment podrà pactar amb algun d'ells.
Artur Mas és conscient que pot haver decebut alguns dels seus electors potencials limitant el dret a decidir al concert autonòmic i al·legant que el país no està encara prou madur per anar més enllà. Però al carrer Còrsega pensen, els que en comparteixen l'estratègia, que en molts d'aquests que darrerament s'han atansat a la federació, bàsicament provinents d'ERC, pesaran més les ganes de desallotjar el tripartit del Govern que no pas els anhels immediats d'autodeterminació. I és legítim, asseguren, pensar que es faran més passos cap a la sobirania amb un govern nacionalista que opti per "construir estructures d'Estat" que no pas amb l'actual, on hi ha l'independentisme en una posició determinant però secundària.
Artur Mas va optar per la sinceritat i per no amagar més l'ou en aquest assumpte. El problema el tindrà quan arribi al Parlament la Iniciativa Popular per convocar una consulta que, en base a la llei de consultes, promouen Alfons López Tena -dirigent de CDC- i el diputat d'ERC Uriel Bertran. Podria ser un dels primers debats que fes el nou Parlament sorgit de les urnes. A CiU no els quedarà més remei que aprovar-la i enviar-la a Madrid, encara que per ells, ja ho va advertir Oriol Pujol, no és una iniciativa ni molt menys prioritària i pot ser contraproduent. Allà, d'acord amb el que es va incloure al seu dia a l'Estatut, haurà de ser el Govern espanyol el que digui l'última paraula sobre la celebració o no del referèndum que permetrà copsar l'opinió real del país sobre la independència. Si diu que no, com es preveu, es quedarà CiU de braços creuats?
