La constitució del ple del Parlament i la votació dels càrrecs de la mesa després d'un acord a tres bandes entre CiU, PSC i PP que ha exclòs de l'òrgan de govern de la cambra a ERC i ICV dóna algunes pistes de quin pot ser el format de la investidura d'Artur Mas, que està prevista per aquest dijous.
El candidat de CiU afronta el debat de dilluns amb la clara intenció d'intentar guanyar-se en la votació en segona ronda (quan ja no serà necessària la majoria absoluta) l'abstenció dels 28 diputats del PSC i els 18 del PP. Per ara ho té més fàcil amb els primers, ja que els segons estan, fins que a Madrid els diguin el contrari, temptats d'instal·lar-se en l'oposició pura i dura.
Mas tenia com la millor de les hipòtesis de treball un escenari que li permetés comptar, de forma indistinta i en funció del tema a aprovar, amb els suports dels socialistes, els populars i els independentistes. Aquests darrers ja li han dit que, en cap cas, l'ajudaran a ser president si no presenta un full de ruta independentista. D'aquí (i del seu mal resultat) també l'exclusió d'ERC de la mesa, que fins ara havien presidit.
Així les coses les possibilitats per Mas es redueixen a dos. Fins que ERC no aclareixi, al congrés nacional de la tardor, quin és el seu full de ruta i la translació tàctica, CiU ho tindrà fàcil i establirà una dinàmica d'acords amb el PSC i el PP que seran l'argument ideal i definitiu perquè Artur Mas mai no es plantegi (ni tingui pressió per fer-ho) un desafiament democràtic a l'Estat. Aquestes dies no són pocs els dirigents de la federació que insisteixen, una i altra vegada, en la necessitat de no estimbar el vaixell contra les roques i no dur, de nou, el país a la derrota amb la proposta del concert econòmic, que difícilment acceptarà un govern espanyol de bones a primeres tingui o no majoria absoluta.
Mas començarà a caminar de la mà del PSC i el PP i ho farà en un context de forta crisi econòmica. Més aviat que tard se li farà, però, necessari contestar la pregunta que Joan Puigcercós li va formular en el debat a sis que, a l'equador de la campanya, va celebrar TV3. No se sap que farà si a Madrid rep per resposta un no al concert econòmic. I tal i com han funcionat les experiències prèvies no estaria de menys saber-ho.
