Després que Josep-Lluís Carod-Rovira hagués estat cap de llista en tres ocasions (1999, 2003, 2006), Esquerra estrena Joan Puigcercós com a cap de llista. Tot i ser jove, es presenta com un candidat veterà ja que porta una dilatada trajectòria a primera línia política. Puigcercós arriba a la secretaria general després de rebre un esquifit suport del Congrés del seu partit, que dibuixà una militància dividida en quatre sectors. Puigcercós té actualment un escenari gens fàcil però més clarificat que després del Congrés. Els candidats de dos dels sectors interns ja són fora del partit i el tercer sector ha estat incorporat a la direcció. Puigcercós passa a l'ofensiva, descarta solemnement el tercer tripartit i aposta per subratllar el missatge independentista.

El partit acostumat a la radicalitat de l'oposició ha passat 7 anys assumint responsabilitats de govern amb un balanç desigual entre conselleries. Destaca, com a negatiu, la manca de complicitat entre la direcció del partit i el Vicepresident Carod, home fort del partit al govern. Precisament un dels reptes de Puigcercós és defensar l'obra de govern i l'accent nacional que hi han posat els republicans. El gran repte és demostrar a un electorat impacient que la tasca realitzada haurà posat les bases per a la consecució de l'Estat Català.

Ningú no pot negar que els temes d'Esquerra han triomfat i que ha situat al centre de la política catalana els debats on se sent més còmode. Però qualsevol soci minoritari d'una coalició, aquí i a tot el món, ho té complicat per vendre's i més si la l'obra de govern no és percebuda globalment com a positiva.

En les darreres eleccions de 2006, les enquestes ja preveien una ensorrada però Esquerra i en concret Carod es creixien durant les campanyes electorals. Una entrevista a Carod-Rovira en prime time generava sempre milers de vots al sarró. Esquerra va acabar baixant però menys del que predeien les enquestes. Tot i retrocedir en vot absolut només va perdre 2 escons i contra tot pronòstic, Carod-Rovira va poder prendre's la dolça venjança de la seva expulsió del govern i ser Vicepresident de la Generalitat durant quatre anys.

Enguany les enquestes estan sent molt dures per a Esquerra i pronostiquen una pèrdua important de diputats. Una part de l'electorat no va pair la reedició del segon tripartit, i va entendre que la pretesa equidistància no era tal.  Aquests ja no tornaran a votar Esquerra. Fins i tot el darrer baròmetre, quan ja semblava que l'hemorràgia s'estroncava, continua mostrant com la pèrdua de vots no remet. Esquerra no fidelitza ni la meitat del seu electorat però manté l'esperança de retenir el 25% dels seus antics electors que encara no saben qui votaran, xifra molt més alta que la de tot els altres electorats. Caldrà veure, doncs, quin serà el comportament de Puigcercós en les properes setmanes, tenint en compte aquesta xifra tant rellevant i la tradicional remuntada dels republicans en campanya electoral.