El president de la Generalitat, José Montilla, ha estat avui a Madrid i ha llençat un missatge nítid per esmorteir de forma definitiva la tesis que, el passat diumenge, va deixar anar el PP en la cloenda de la seva convenció a Barcelona. Els conservadors espanyols van insistir una i altra vegada en que volien ser decisius a Catalunya i en que no només estaven disposats a pactar amb CiU sinó també amb el PSC. Però Montilla, en la línea del que ja va fer el dilluns el secretari d'organització dels socialistes catalans José Zaragoza, ha estat clar en afirmar que hi ha "zero possibilitats" d'una aliança amb el partit d'Alicia Sánchez Camacho, la fidel executora de les polítiques de Mariano Rajoy a Catalunya.
El president s'ha resistit a descartar però la sociovergència, l'opció que més agradaria a l'establishment del país i a Madrid (la van intentar forçar l'any 2006 després que Zapatero i Artur Mas pactessin l'Estatut -i alguna cosa més- a La Moncloa). Però, com no podia ser d'altra manera, Montilla ha apostat per un tercer tripartit, que és l'única fórmula que li garanteix seguir al despatx principal de Palau.
I és que l'aliança entre socialistes i populars (més antinatural encara a Catalunya que a Euskadi) està molt lluny. No només políticament, sinó també aritmèticament. En l'actualitat al PSC i al PP català (amb 37 i 14 escons respectivament) els separen 17 actes de diputat de la majoria absoluta, l'única suma que permetria governar una aliança d'aquesta naturalesa que comptaria amb una oposició virulenta de CiU, ERC i ICV-EUiA.
On no descarten els pactes amb el PP, encara que només puntuals per assegurar-se la governabilitat, és a CiU. Per això la federació nacionalista espera que el Tribunal Constitucional resolgui el més ràpid possible la situació de l'Estatut. Dirigents de la federació són conscients que si el tripartit suma es reeditarà per més que Esquerra gesticuli en una actitud que titllen de simplement "electoralista". Els nacionalistes aspiren a arribar als 60 diputats per poder triar entre Esquerra o un dels dos partits que tenen possibilitats de governar a Madrid, de forma indistinta. Mas ha estat clar. No descarta pactar amb qui sigui per tornar al Govern i el notari, al que el candidat de CiU va arribar al 2006 de la mà de David Madí, està totalment descartat. Són altres temps i, pensa el convergent, els pactes amb el PP ja no penalitzen com fa uns anys.
