La política de declaracions, de gestos i de joc curt queda, sovint, retratada en els grans debats. s el que ha passat aquesta setmana al debat de política general espanyol, del qual tant el tripartit com CiU n'han sortit sense obtenir cap tipus de rèdit polític de la debilitat parlamentària del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.
El PSC ha estat, un cop més, incapaç de desmarcar-se d'un PSOE que s'havia d'esforçar molt més del que ho va fer (perquè no seria just reconèixer que no ho va fer) si realment volia, en precampanya de les eleccions europees, aconseguir el suport d'ERC, ICV o fins i tot de CiU a les seves resolucions o pactar-ne algunes de contingut estrictament català. Aquest cop les incoherències dels socialistes catalans entre el que havien votat a Barcelona i votaven a Madrid eren especialment sensibles, atès que tenien a veure amb temes com el desplegament de l'Estatut, l'aeroport del Prat o el finançament.
El fracàs del debat, que no va ser capaç de plasmar el treballat bon clima d'entesa política de les darreres setmanes amb els nous ministres Manuel Chaves i José Blanco, va servir a la sessió de control al Parlament a Artur Mas per furgar en la ferida de José Montilla. El cap de l'oposició va tornar a deixar en evidència la poca capacitat d'influència dels 25 diputats del socialisme català a Madrid, que fins ara s'han mostrat eficaços per poc més que per barrar el pas al PP al govern de l'Estat.
L'actuació dels diputats del PSC a les Corts espanyoles no hauria de tenir, d'entrada, res a veure amb la marxa del govern català i amb la seva estabilitat. Però ERC, inquieta per la lentitud en el desplegament de l'Estatut i les males perspectives del finançament, està cada cop més mosca amb aquest assumpte i els seus dirigents, a risc d'apujar potser massa el llistó, no paren d'assegurar que la situació es torna cada cop més insostenible políticament. Hi ha qui, fins i tot a les files de l'oposició, està convençut que Montilla acabarà dient no al finançament el 15 de juliol, que és la data, ara sembla que definitiva, que ha marcat Zapatero. Si ho fa blindarà el seu govern però els arguments d'ERC seran més aviat febles. No podrà exhibir cap rèdit en forma de reducció de dèficit fiscal però si vantar-se de la fermesa del PSC amb el PSOE.
Per això els republicans ja comencen a plantejar, davant la incomoditat dels socialistes, que arribat el cas vagin més enllà i activin mecanismes de pressió parlamentària a Zapatero, a qui sembla que només es pot persuadir amb la no aprovació dels propers pressupostos generals de l'Estat. Si els èxits no arriben abans del proper curs polític ja pot ser massa tard per salvar el soldat Montilla'.
