S'acaba l'any i és hora de fer balanç de tots els esdeveniments polítics de 2009 i dels seus protagonistes. Montilla, Mas, Puigcercós, Carretero o Laporta -no necessàriament per aquest ordre- encapçalarien el rànquing de personalitats de l'any. D'esdeveniments o de debats polítics també en tenim més d'un: la desafecció, l'Estatut, el finançament, les consultes per la independència, la llei electoral o, fins i tot, les conseqüències del cas Pretòria.

Abans d'analitzar els personatges que, a les portes d'un any electoral, mereixen una crònica per separat cal fixar-se en els debats polítics d'aquest 2009 que, molt probablement, seguiran sent els protagonistes del 2010. I que, de fet, condicionaran el futur dels personatges cridats a protagonitzar la política catalana en els pròxims mesos.

Si el 2008 va ser l'any del Català emprenyat, aquest 2009 és el del català que pren consciència que les administracions no li solucionen els problemes. La crisi econòmica ha actuat com el potenciador perfecte de la desafecció. Una desafecció de via doble. Primer cap a la política en general, però concretament dirigida contra les institucions estatals. En el moment que l'economia catalana més necessitava el suport d'un estat, l'Executiu de Rodríguez Zapatero ha optat per mirar cap una altra banda.

El primer que ho va fer va ser el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, pactant ajudes per a les multinacionals de l'automòbil que operen a Valladolid, Palència o Saragossa i obviant que Barcelona té dues grans plantes. No va ser l'únic ministre que ha posat bastons a les rodes. El canvi d'Helena Salgado per Pedro Solbes no ha aportat cap benefici extraordinari a Catalunya. Al contrari, el model del nou finançament no està a l'alçada del que deia l'Estatut i no hi ha garanties que es compleixin les xifres màximes d'inversió que preveu.

La derivada dels problemes econòmics i l'escanyament financer que pateix el govern han acabat convertint-se en el detonant de la irrupció d'una manera com no s'havia vist fins ara de l'independentisme al centre del debat polític. La convocatòria del referèndum d'Arenys va ser la guspira que va prendre una flama que cada dia crema més forta. El debat sobre l'estat propi i les consultes han propiciat un punt de trobada -i per tant de conflicte- entre la política i la societat civil.

Si les lluites caïnites no ho espatllen, el 2009 podrà ser recordat com l'inici d'un moviment que va portar el català de l'emprenyament a l'independentisme.