El llenguatge d'Artur Mas ha canviat. Ha enterrat les ambigüitats del pujolisme i està adquirint un nou llenguatge, prudent i realista, que apunta cap al dret a decidir. Hi ha hagut un avenç semàntic en el seu discurs d'investidura, que caldrà veure com es tradueix a la pràctica política. L'actual líder de CiU condiciona el dret a decidir a l'existència d'amplis consensos per evitar "fractures" en la societat catalana i la primera cosa que posa damunt la taula és el pacte fiscal.

La proposta és legítima però la condició d'amplis consensos requereix com a mínim el concurs del PSC i és aquí on trontolla la proposta, perquè ell mateix s'està posant límits. L'actual partit socialista encara s'està llepant les ferides de la derrota electoral, després d'una campanya amb una deriva espanyolista clara. No sembla que durant aquest any estigui en disposició d'assumir una proposta de pacte fiscal, com a mínim mentre governi el PSOE a Madrid. Després de les generals potser sí -només en cas que governi el PP-, ja que aleshores demanarà l'oro i el moro.

De moment, l'única força política que està en condicions d'ajudar a impulsar aquesta transició nacional cap al dret a decidir és ERC. Però Joan Puigcercós, que no se'n refia, li va posar com a condició que si Madrid rebutja el pacte fiscal, caldrà convocar un referèndum a Catalunya. I és aquí on el silenci de Mas es torna espès, no hi ha resposta i per tant, no genera confiança. La legislatura acaba de començar i és aviat per veure cap a on lliscarà, però la transició nacional no es pot fer amb el PP.