Cas Millet i les pugnes PSC-CiU (destinades a alimentar els instints més baixos) a banda, Esquerra ha aconseguit marcar l'actualitat política de la setmana. Ho ha fet amb uns gestos i uns fets que no han passat per alt i que, ben gestionats, condicionaran de forma significativa la política catalana en els propers mesos.
El passat cap de setmana el president del partit, Joan Puigcercós, era investit candidat dels independentistes per les eleccions de 2010 a Núria i dimecres el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dirigit per Joan Manuel Tresserras, presentava el redactat de la llei del cine, que ha de permetre que la meitat de les pel·lícules que s'exhibeixin als cinemes catalans estiguin doblades en la llengua del país. Es corregeix així -i amb capítol sancionador per garantir que la llei no es burli- un dèficit històric ja que actualment només el 3% dels films s'exhibeixen en la nostra llengua gràcies a la deixadesa o covardia d'unes administracions que mai s'havien atrevit a plantar cara a les majors' americanes i als sectors més espanyolistes i dignificar la situació del català.
A la seva proclamació Puigcercós va fer pivotar el seu discurs en el dret a decidir, un assumpte que mobilitza l'electorat republicà. I va afirmar (ahir hi va tornar a insistir a Lleida) que aquest assumpte serà clau per poder formar govern en un futur. Pel que sembla, doncs, ERC comença, malgrat els titubejos d'alguns dirigents filosòficament compromesos amb la idea del tripartit com ara el secretari general Joan Ridao, una certa estratègia de distanciament dels seus socis de Govern del PSC. Puigcercós va per nota. I és que malgrat aquest allunyament d'un Montilla a qui ERC no perdona que no trenqui el cordó umbilical amb el PSOE en temes com l'aeroport, el republicà no està disposat a que, com al 2006 quan els seus van ser expulsats del govern Maragall, la seva formació no capitalitzi l'acció de govern.
Per això, a banda de la reivindicació sobiranista, va dedicar el seu discurs a demostrar el seu compromís esquerrà (va parlar de la necessitat d'impulsar una revolució verda i de les polítiques de progrés com la millor garantia de cohesió social).
La tasca de Govern dels republicans ha estat més fecunda al segon tripartit que no pas al primer per més que, epidèrmicament, al seu electorat se li fes molt més digerible Pasqual Maragall que no pas Montilla. En aquest darrer curs, a més de la llei del cine, ERC preveu veure aprovades la llei d'acollida i la llei de consultes populars, dos normes que, sumades al finançament, han de servir a Puigcercós per presentar-se a les eleccions amb un balanç d'etapa, la de set anys de govern tripartit. Una situació que li hauria de permetre, si res no es torç, rebaixar el predicament que pugui tenir Joan Carretero o l'absència d'un per ara entristit Josep-Lluís Carod-Rovira a les llistes. A partir d'aquí, sostenen els seus, començarà a mirar altres horitzons.
