Com la vella teoria de la manta, que diu que quan un es tapa els peus té fred al cap i viceversa. Així és el finançament espanyol. Per molt que Zapatero intenti quadrar el cercle el finançament autonòmic no serà mai bo per tothom. El que és bo per Catalunya o Madrid, no pot ser bo per territoris com Andalusia o Astúries. I davant d'aquesta cruïlla Zapatero haurà de fer el que no ha fet amb cinc anys a la Moncloa: mullar-se.
I amb aquest panorama els socialistes catalans fan bé de preparar el terreny per un nou incompliment del termini marcat per arribar a un acord. Malgrat les diferents reunions que està duent a terme el president espanyol amb els seus homòlegs autonòmics, les propostes del ministeri d'Economia fan més pinta d'intent d'allargar les negociacions que no pas de trobar una solució definitiva en les pròximes setmanes.
Les propostes que fins ara ha presentat el ministre Solbes al conseller Castells no serveixen per arreglar el dèficit acumulat per Catalunya els últims anys. Ni tan sols fan pensar en un model en què Catalunya no segueixi acumulant aquests dèficits. Perquè això fos així, caldria que tirés endavant la proposta catalana de rebre directament pel percentatge de població que té Catalunya. Així, per exemple, es podrien pal·liar els problemes de creixement de la població -immigració- dels últims anys. Solbes, per la seva banda, només proposa la creació d'un fons de compensació, que disminuiria la part del pastís que s'enduria Catalunya.
Vistes les coses, doncs, sembla que pinten bastos. Almenys les declaracions de diferents membres dels partits que formen govern així ho auguren. Contundent, per exemple, ha estat Joan Puigcercós assegurant que "hi ha un punt de racisme: quan (Manuel) Chaves defensa els seus interessos, és bo per a tot l'Estat espanyol. Quan Catalunya defensa els seus interessos, és l'ambició i l'avarícia dels catalans, i això ha d'acabar". Els republicans quedaran en una situació difícil d'aguantar si després de Nadal no hi ha acord. Caldria una reacció molt dura del president Montilla en contra del PSOE perquè Esquerra pogués continuar justificant la seva presència al govern.
Tot i això ahir el mateix Puigcercós es va mostrar optimista amb la possible reacció del PSC, ja que considera que el consens social que hi ha a Catalunya per a millorar el finançament fan impossible que el PSC es pugui desmarcar dels altres partits, sindicats i organitzacions socials i econòmiques. A l'aire, però, queda quina seria la reacció conjunta del govern i quina capacitat tindria per aglutinar la resta de forces polítiques. Més que mai, el consens serà necessari.
