Els bombers catalans han donat una lliçó de dignitat a la classe política i també als mitjans de comunicació. El cop de puny sobre la taula que van donar al Parlament demostra la indignació d'un cos que se sent utilitzat com a carn de canó per una classe política més preocupada per les eleccions d'aquest any que no per resoldre possibles dèficits en el sistema d'extinció d'incendis o les mancances estructurals del cos de bombers.

La creació d'aquesta comissió d'investigació, promoguda per CiU, PP i Ciutadans, obeeix únicament a la voluntat de l'oposició de desgastar el govern a pocs mesos dels comicis, però no respon a cap demanda ciutadana. En tot cas, aquesta demanda només ha estat alimentada per un grup mediàtic especialista en erosionar el govern, el grup Godó, que també es devia sentir al·ludit quan els bombers van denunciar l'espectacle que han organitzat alguns mitjans, demostrant poc respecte cap a les víctimes.

Però les crítiques dels bombers no només haurien de fer reflexionar als partits de l'oposició, sinó també als del govern, perquè alguna cosa falla quan un cos se sent desamparat. L'obligació d'un govern és fer costat en tot moment als bombers i potser no s'ha sigut prou contundent en aquest sentit. El sentiment de queixa que expressen recorda molt algunes de les crítiques que també ha manifestat alguna vegada el cos de Mossos d'Esquadra, quan davant determinats atacs o linxaments, no ha notat prou l'escalfor del govern.

Hi ha, doncs, una reflexió a fer per part de tothom, govern i oposició, però també les empreses comunicatives. S'ha parlat molt de la creixent desafecció, i tal i com van les coses, se'n seguirà parlant, perquè la queixa dels bombers sintonitza i molt amb el sentiment de bona part de la ciutadania, que veu com la classe política està cada cop més lluny de les seves preocupacions.