Joan Carretero ha amagat amb crear una nova coalició electoral o partit que tingui com a únics objectius la independència nacional i la transparència i bones polítiques en la gestió dels assumptes públics. Malgrat que va tenir l'oportunitat de fer-ho davant la premsa, l'exconseller d'Esquerra al primer tripartit no va aclarir quin era el punt d'arribada de l'article que, el passat dissabte, va publicar al diari Avui.
I la seva indefinició té ben nervioses les direccions d'ERC i CDC, ja que les decisions del polític de Puigcerdà poden tenir un impacte gens menyspreable en les perspectives electorals dels dos partits per a l'any 2010.
En el cas d'ERC, es debat en aquests moments entre esperar a que el fenomen Carretero, que té un impacte especial en alguns mitjans influents en el seu espai polític, es dissolgui, o buscar fórmules perquè abandoni el partit. Expulsar-lo seria una demostració de força i autoritat de la direcció que lidera Joan Puigcercós, més després que Carretero, demostrant poca cultura organitzativa, s'hagi negat a donar la més mínima explicació sobre les seves intencions al secretari general del partit Joan Ridao. Si ara se l'expulsés, estan segurs que serien ben pocs els que el seguirien. I si la situació s'enquistés i empitjorés en els propers mesos podrien ser més els que el seguissin. Però l'expulsió convertiria Carretero en un màrtir a ulls de bona part dels militants i electors independentistes més insatisfets.
L'opció més còmoda seria ordir una estratègia per encaminar el líder de Reagrupament a deixar el partit, tot i que no sembla que ell estigui per la labor. Els propers a l'exconseller asseguren que, si ha de deixar ERC per crear alguna estructura nova, ho farà encara més carregat de raons. O el que és el mateix, esperarà a que Carod i Puigcercós assumeixin un model de finançament qüestionable o restin impassibles (i al govern) davant una sentència adversa del TC amb l'Estatut.
Si a ERC la perspectiva és complexa per la posició de Carretero, el mateix es pot dir de CDC. s evident que al partit que lidera Artur Mas hi ha més militants sensibles al discurs social de Carretero, "militant d'Esquerra que no d'esquerres" tal i com ell s'ha definit sovint, que no pas a l'ERC actual, on pocs declaren no sentir-se esquerrans malgrat que tinguin una opinió més o menys benèvola de la política d'aliances del partit.
L'escenari de Carretero creant un partit o candidatura, si bé en primera instància perjudicaria més a ERC, a més d'un any de les eleccions esgarrifa els convergents. D'aquí que aquesta setmana alguns opinadors i dirigents s'hagin esgargamellat a avisar dels perills de la "fragmentació" del catalanisme i la proliferació de sigles. La direcció del partit té clar que el millor escenari seria incorporar Carretero a la Casa Gran' i fer-lo seure a taula amb Ramon Tremosa, Alfons López Tena o Àngel Colom. El segon escenari desitjable és que l'exconseller segueixi dins d'ERC actuant com element desestabilitzador de la direcció, que ha aconseguit pacificar les relacions amb el sector Carod.
s evident que hi ha un espai de centre-dreta o dreta independentista orfe de lideratges i referents. Hi ha una franja de l'electorat que havia donat suport a l'ERC equidistant i que ara el dóna a CiU també per eliminació però que, si Mas arribés a presidir la Generalitat desenterrant el pragmatisme desesperant de Jordi Pujol i pactant amb Madrid, tindria en Carretero el referent natural. Uns i altres esperen, doncs, tensos a que l'exconseller desfulli la margarida i aclareixi el seu futur.
