El Govern ha decidit fer balanç de la feina feta. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, l'incombustible Joaquim Nadal, del PSC, va exercir aquesta setmana de portaveu per posar en valor l'obra de Govern del segon tripartit. 2 metges, 3 mossos i cinc mestres cada dia és la consigna que es repetirà en les properes setmanes també amb l'objectiu de desmuntar les acusacions de CiU, que denuncia que la carcassa burocràtica de la Generalitat ha crescut sense mesura i que cal reduir-la de forma dràstica.
El PSC i els seus socis saben que la ciutadania que ho hagi de fer no els votarà pas pel que hagin fet sinó pel que prometin fer a partir del 28 de novembre. Però això no és pas un obstacle, al contrari, per fer una tasca explicativa del compliment del pla de govern, que es va negociar en un context de creixement econòmic i que s'ha hagut d'anar reajustant i actualitzant en funció de la crisi.
Les formacions del Govern n'estan segures que la feina feta ha estat bona, que s'han posat les bases per sortir de la crisi i que mai com fins ara s'havia avançat tant en tant poc temps a nivell d'autogovern i de polítiques socials. Però també són conscients que factors externs com la recessió global o la sentència del Tribunal Constitucional desvirtuen la seva feina de quatre anys. Res del que s'aconsegueix satisfà ja les expectatives d'un ampli sector de la població i, sobre tot, els guanys i les fites queden massa sovint tapades pel "soroll".
I és que el tripartit ha estat víctima de la seva incapacitat de dotar-se d'una mínima cultura de coalició i de projecte compartit. Les tensions (i la necessitat d'exhibir la diferència per preservar el perfil propi davant uns socis de cultures polítiques molt diferents) han aflorat a cada gran debat i s'ha imposat la sensació de falta de projecte i rumb comú. La ciutadania no ha entès, i el Govern no ha explicat, que l'entesa és per quatre anys i només sobre un programa molt concret però que els objectius de país a mig i llarg termini són diferents. I CiU i el seu estol mediàtic han fet fortuna en estendre aquesta imatge. Per això l'obra de govern convenç en termes quantitatius però no sedueix a l'electorat i ni el PSC ni ERC n'estan convençuts de tornar a ser socis de Govern encara que posin en valors els avenços socials dels dos tripartits en contraposició als governs Pujol, que van acostumar els catalans a un hiperlideratge complaent.
