Les enquestes marquen tendència. Fets en plena nevada o uns dies després, més o menys cuinats, els sondatges publicats per La Vanguardia' i El Periódico' amb uns dies de diferència evidencien fins a quin punt el Govern de José Montilla paga els plats trencats de la crisi econòmica i és víctima de la falta de relat unitari dels seus integrants. Totes les enquestes que hores d'ara es fan a Catalunya assenyalen que el Tripartit és lluny de sumar la majoria necessària per seguir governant , que és l'absoluta per molt que s'entestin alguns dels seus membres.
Encara hi ha temps, és cert. I Montilla sembla disposat a agafar el toro per les banyes, ja sigui per demanar competències en matèria de servei elèctric o per impedir que CiU bloqui el normal funcionament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals després de la renúncia d'Albert Sàez. També és cert que el temps que queda no sembla córrer precisament a favor del Tripartit, perquè de la crisi en la que estem immersos difícilment se'n sortirà en uns mesos.
Les enquestes marquen tendència i el partit que en surt més perjudicat és ERC, fet que ha estès el desànim entre els seus quadres. Els republicans són els qui paguen els plats trencats de forma més evident malgrat que són els qui ha protagonitzat menys estirabots al Govern i poden presentar un bon balanç amb assumptes com les vegueries, la llei del cine o la llei de consultes. El seu electorat encara no ha estat capaç de pair, sobre tot gràcies als continuats cops de volant i dubtes de la direcció, el Tripartit i encara es mostren obertament dividits entre Mas i Montilla quan se'ls pregunta a qui prefereixen per president de la Generalitat. Set anys després de fer president un socialista encara dubten i els sembla poc, molt poc, tot el que no sigui la independència.
Els republicans paguen també cara la seva divisió interna dels darrers dos anys. Des de les eleccions espanyoles de març de 2008 Joan Puigcercós ha tingut més feina a assegurar-se el lideratge intern del partit i arraconar Josep-Lluís Carod-Rovira i els crítics que no pas a projectar la seva imatge de portes enfora. El temps corre contra Puigcercós. Li queden set o vuit mesos per les eleccions i en aquest temps ha de connectar amb amplis sectors de la societat catalana que, en un o altre moment, van fer confiança a Esquerra. I ho ha de fer arrossegant el llast de la tendència, en aquest cas molt negativa, que marquen les enquestes i buscant nous ganxos que, com la campanya Catalunya Decideix, facin de nou creïble el seu projecte.
