El dèficit d'infraestructures de Catalunya respecte de regions com Madrid, Andalusia o Euskadi podria augmentar en els pròxims anys. El ministre de Foment, José Blanco, prepara una retallada que afectarà Catalunya, encara molt necessitada d'inversions, en la mateixa proporció que territoris de l'Estat que tenen infraestructures poc utilitzades. Fora d'algun projecte que el conseller Nadal espera salvar en la reunió que mantindrà amb Blanco aquesta setmana, la majoria d'obres que Foment té en execució o en un estat prou avançat de tramitació tornaran a patir seriosos retards.
Nadal segurament salvarà l'execució de les millores previstes en el Pla de Rodalies, però no podrà evitar que les grans infraestructures noves que preveia aquest pla, com el desdoblament de la línia de Vic o la nova línia de Cornellà a Castelldefels, es retardin cinc o sis anys pel cap baix. Ara per ara, l'única obra intocable sembla el tren d'alta velocitat. La raó, però, no és tan que el ministre vulgui premiar Catalunya sinó que té un contracte per complir amb la concessionària del túnel del Pertús.
Aquesta concessionària, formada per una constructora espanyola i una de francesa, va acabar les obres el febrer de 2009. Des de llavors rep compensacions milionàries perquè els trens que estava previst que hi passessin no ho fan degut a l'endarreriment de les obres a Catalunya. Quatre anys després que la famosa disposició addicional tercera de l'Estatut entrés en vigor s'ha revelat com un instrument poc útil per corregir el dèficit d'infraestructures de Catalunya.
Incompliments a banda -l'Estat deu pel cap baix uns 1.400 milions d'euros-, la clàusula estatutària només ha servit per finançar deutes històrics que provenien de l'època Aznar o fins i tot de la darrera legislatura de Felipe González. En aquesta anys, l'ampliació del port de Barcelona, la construcció de la línia d'alta velocitat o la nova terminal de l'aeroport del Prat s'han endut la major part del pastís d'inversions. En canvi, per exemple, el ministeri de Foment ha estat incapaç de complir els dos convenis que va signar amb la Generalitat el 2006 per a la millora de la xarxa de carreteres i les Rodalies de Barcelona.
En carreteres s'ha fet només un terç de la inversió prevista, deixant de banda obres importants com el Quart Cinturó o els desdoblaments de la N-340 i la N-II a Girona. Les coses tampoc han estat diferents en ferrocarril, on de les 16 obres compromeses només se n'ha acabat una. La llista de greuges és llarga, però les tisores de Blanco encara ho són més.
