Les agres polèmiques per la gestió del Pla Bolonya i l'actuació policial contra els estudiants que protesten aquests dies per aquesta reforma universitària estan anant més enllà del debat normal dins la comunitat educativa. El maniqueisme, els aldarulls i les càrregues, amb agressions a periodistes incloses, estan posant a prova la credibilitat d'Esquerra i ICV, les dues formacions minoritàries del tripartit, com a forces de govern.
Els uns i els altres tenen àrees de gestió complexes. Josep Huguet, conseller d'Innovació i Universitats, i Joan Saura, que gestiona les competències d'Interior, no ho estan tenint fàcil i s'estan jugant la imatge dels seus partits en un moment en què el govern també està assetjat amb intensitat pel debat del finançament autonòmic. La seva resolució vindrà del tot condicionada per la capacitat de pressió del PSC sobre el PSOE, més que no pas per les maniobres que, en els darrers dies, intenten fer Joan Ridao i Joan Herrera a Madrid presentant-se com a plataforma de salvació per un Zapatero amb el crèdit polític sota mínims.
A Catalunya, durant massa anys, republicans i ecosocialistes, allunyats fins fa relativament poc de les responsabilitats de govern, van caure sovint en la temptació de no negar mai el copet a l'esquena a ningú, ja es tractés de col·lectius d'immigrants o moviments antisistema. La complaença i el bonisme' d'aleshores topa ara frontalment amb la seva faceta governamental (Huguet és, a més, la cara dels republicans amb les patronals) i paguen la contradicció amb el desgast en les franges d'electorat més joves, les que tradicionalment més suport els havien donat. Lluny queden ja les crítiques a Júlia García Valdecasas quan la ja traspassada delegada del govern espanyol a Catalunya posava a ratlla els antisistema amb una violència desproporcionada.
ERC i ICV se la juguen en una legislatura que Montilla té clar que esgotarà però que a ells se'ls pot fer eterna. Saura ja ha pres les primeres mesures amb el cessament del director de la policia Rafael Olmos, en qui l'aparell d'ICV mai ha confiat. Sembla que Joan Delort, alt càrrec des de l'època convergent i valedor d'Olmos, podria ser el següent. Huguet, per contra, no ha pres encara cap mesura d'impacte a la seva conselleria i segueix esperant a que escampi mentre intenta convèncer uns i altres de les bondats del Pla Bolonya.
El que no han deixat de fer ERC i ICV, primer per satisfacció del PSC i ara per la seva preocupació en veure com la davallada i la imatge dels socis pot fer inviable un tercer tripartit, és tirar-se els plats pel cap. Els dos partits petits de la coalició governamental tenen massa sovint la tendència d'apunyalar-se públicament enlloc de traçar amb intel·ligència estratègies de pressió als socialistes.
