José Montilla arrenca avui el curs polític a Vilopriu, en la jornada que tradicionalment organitza el sector més catalanista del PSC i que s'articula entorn el corrent intern Nou Cicle. Una sensibilitat dins la formació que ara se sent òrfena de lideratge amb el que consideren una deserció en tota regla de l'encara conseller d'Economia Antoni Castells.
Montilla arriba a la població del Baix Empordà després d'una setmana en la que el PSC ha intentat prendre la iniciativa, ja sigui amb inauguracions com la de l'esperat canal Segarra-Garrigues o amb les vistoses campanyes fetes públiques de la seva formació entorn l'obra de govern. Una obra de govern del tripartit que es difícil de menystenir però que es dol de no haver anat mai acompanyada d'un relat polític unitari i coherent del Govern, tal i com va deixar palès aquesta setmana el conseller d'ERC Josep Huguet negant als que durant set anys han estat els seus socis de govern la més mínima capacitat transformadora.
L'altre gran tema que el president ha hagut d'afrontar i que se sobreposa amb força a la resta de temes de campanya és el del dret a decidir, que qualla de forma cada cop més clara en el sí de la societat catalana. El president ha intentat desactivar-lo sense massa fortuna i amb més menyspreu que rigor atès que les paraules de Pasqual Maragall a Prada i la ressaca de la manifestació del 10-J amenacen de condicionar discursos i debats fins a la tardor. El PSC hi arribarà, tal i com sempre ha deixat clar el seu líder, amb la bandera de l'Espanya federal. Una proposta que concita moltes adhesions a Catalunya però que té comptats seguidors a Espanya, tal i com destaquen una i altra vegada els seus rivals electorals.
El PSC sap que ha de passar a l'ofensiva i controlar els temps de la campanya si vol tenir alguna expectativa de plantar cara a Convergència, que sembla definitivament instal·lada en una posició ambigua sobre el futur de l'autogovern català en un clar intent de posar sota el seu paraigües totes les sensibilitats. I mentre ERC va fent camí malgrat haver-se passat l'estiu a l'ombra mediàtica i, com CiU, observa amb certa tranquil·litat com s'aboquen al fracàs les negociacions entre Joan Carretero i Joan Laporta, que han protagonitzat el serial de l'estiu en l'intent d'articular una llista independentista que arrenqui suports de convergents i republicans.
