Abans que m'ensenyin la targeta vermella, me'n vaig del camp. Això és el que devia pensar ahir Joan Carretero quan va veure que l'executiva d'Esquerra Republicana li obria un expedient i el suspenia provisionalment de militància per "perjudicar greument" la imatge del partit.
Pocs eren els que fins ahir s'imaginaven que Carretero seria capaç de fer el cop de porta definitiu i marxar d'ERC. Aquests analistes consideraven -no sé si encara ho consideren- que l'única intenció de Carretero era fer mal a l'actual direcció del partit. Argumentaven que l'exconseller de Governació només buscava notorietat, però que en cap cas es plantejava crear una nova formació.
Però el cop de porta, tot i venir precedit de la decisió de l'executiva republicana, deixa en evidència que la intenció de Carretero és, ja no hi pot haver dubte, crear un partit o una plataforma electoral per captar el vot sobiranista descontent. I això inclou, no se sap en quina proporció, exvotants d'Esquerra i exvotants de Convergència.
s evident que la crisi estava desgastant en excés Esquerra Republicana. La direcció del partit ja té prou fronts oberts com per haver de batallar en els pròxims mesos amb un conflicte intern com el que plantejava Carretero. Amb la negociació del finançament a punt d'arribar al seu moment decisiu, amb les eleccions europees a la volta de la cantonada, el més sensat que podia fer Joan Puigcercós era fer el que ha fet. s igual que Carretero s'hagi avançat a l'expulsió definitiva perquè amb la decisió de l'executiva d'avui, la direcció republicana ja ha mostrat les seves cartes.
L'argumentació, a més a més, és impecable: l'article publicat a l'Avui per Carretero "ha generat confusió i alarma entre el conjunt de la militància i l'electorat", i "no afavoreix en absolut" la preparació de la campanya europea del 7 de juny. De pas també, la direcció del partit mou fitxa per evitar que la renúncia de militància de Carretero es converteixi en una escissió. Marxa el líder de Reagrupament, sí, però no sembla que per ara cap dels *reagrupats *el segueixi. Ras i curt, amb l'expulsió Carretero deixa de ser un problema intern d'Esquerra per passar a ser un problema del conjunt del sobiranisme.
Ja ho explicava en Ferran Casas en aquesta mateixa crònica divendres passat. L'ambigüitat del discurs de Carretero no només preocupa Esquerra sinó també Convergència. I és que, malgrat ara sembla que les negociacions del finançament tornen a arrencar, ja hi ha molts votants de les dues formacions que donen per tancada la via autonòmica i no estan disposats a sentir a parlar de res més que no sigui la independència.
Potser Carretero només sigui un símptoma i la seva estrella s'apagui en pocs mesos, però el 90% del que expressava al seu article *Patriotisme i dignitat *ho subscriurien la immensa majoria de militants d'Esquerra i Convergència.
