No es preveia que la campanya de les eleccions al Parlament Europeu fos especialment original ni cridanera. Però tampoc que passés desapercebuda fins als extrems en que ho està fent.
Si en altres ocasions els temes de la política espanyola o catalana havien passat per davant del debat purament europeu aquest cop la situació s'ha agreujat de forma significativa, un fet que fa preveure una baixíssima participació i que pot acabar anant en perjudici de les opcions majoritàries. La decepció del catalanisme envers un procés europeu que s'ha mostrat un vedat privat dels estats molt poc permeable a realitats nacionals com la catalana (només cal pensar en la impossibilitat d'aconseguir un rang de reconeixement digne per a la llengua) no ajuda a que el discurs europeista dels partits penetri socialment.
A aquest desencant amb Europa se li suma la preminència mediàtica de temes com el futbol (amb un Barça estel·lar no hi pot combatre ningú), el debat de política general espanyol o el finançament autonòmic, que segueix pendent. Per animar la campanya (i per existir malgrat presentar-se amb el PSOE i, per tant, sense un cap de llista propi) el PSC ha intentat de nou convertir el PP en el centre d'atenció, però unes setmanes després del pacte amb els populars a Euskadi sembla difícil que la seva estratègia sigui tan efectiva i creïble com ho va ser en el referèndum de l'Estatut o les darreres eleccions espanyoles. Més si es tenen en compte les àmplies coincidències entre socialistes i populars al Parlament Europeu.
Maria Badia no atreu a l'electorat i, en contra del que seria previsible en algú del seu perfil, ha de buscar surar gràcies a la desqualificació a Vidal-Quadras, que es limita a excitar l'electorat més recalcitrant del PP amb el seu discurs espanyolista més tronat. Raül Romeva es presenta com una opció sòlida i amb un bon coneixement de la realitat europea, però el mal moment d'ICV li posa les coses difícils. Els candidats de CiU i ERC són tries valentes per part de les direccions d'ambdues formacions però la seva negativa a enfrontar-se l'un amb l'altre fa que Ramon Tremosa i Oriol Junqueras -que tenen àmplies coincidències i que han treballat junts en diversos àmbits- ho tinguin més difícil del previst per fer-se un lloc.
Les direccions dels dos partits es mostren respectuoses amb els candidats i rebaixen el to dialèctic però tampoc s'han volcat en excés en la campanya. Uns i altres guarden forces per a la campanya de les catalanes del 2010 i esperen sortir del pas el 7-J.
