Després de fer oficial el pacte amb Reagrupament -mantenint la porta oberta a noves incorporacions- Jordi Portabella ha estat ratificat com a candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona amb el 87% del vots. De fet, el republicà ha destacat que "mai cap candidat" havia aconseguit treure un percentatge tan alt en les votacions en el Congrés Regional de la Federació d'ERC de Barcelona.
Les expectatives electorals de Portabella són actualment una incògnita. El candidat arrossega la dinàmica negativa del seu partit tot i que hi ha diversos moviments que poden jugar a favor seu. El primer d'ells és que, a diferència del que van fer els republicans a nivell nacional, Portabella va renunciar a reeditar el tripartit. El candidat va saber interpretar el missatge que va arribar dels seus votants millor que la direcció del partit i es va adonar que continuar al costat del PSC i ICV tan sols el podia portar a una davallada segura, tal com ha passat a les eleccions al Parlament. En aquest sentit, Portabella va ser àgil i es va avançar als esdeveniments tot i que, en contra seu, també hi juga el fet que, encara que no ha format part del govern municipal, ERC ha donat aire a Jordi Hereu votant a favor dels pressupostos municipals. Així, tot i que la seva imatge no està tan lligada al tripartit com ho estava la de Puigcercós, pot haver-hi entre certs sectors reticència a fer-li confiança.
Un altre factor que, sense cap mena de dubte, és positiu per Esquerra és l'acord amb Reagrupament. La formació de Joan Carretero, és cert, va punxar en les passades eleccions i actualment el seu futur és més que incert. Però també és veritat que a Barcelona ciutat va aconseguir l'1'06% dels vots, un percentatge al que ERC no pot renunciar tenint en compte les circumstàncies actuals. Caldrà veure, però, quins percentatge dels votants de RCat accepten el nou gir de la formació d'aproximar-se als republicans i quins es decanten per altres opcions com CiU o Solidaritat Catalana.
I és que, a més del complicat context en què es troba ERC, Portabella tindrà altres dificultats per poder obtenir bons resultats. El primer, la impossibilitat actual d'aconseguir un acord amb SI. La formació encapçalada per Joan Laporta ha reiterat després que s'anunciés el pacte ERC-RCat que no formarà part de cap coalició que estigui encapçalada per Portabella. El republicà manté la seva oferta d'escollir el candidat en primàries, però des de SI es veta a Portabella al considerar que, pel fet d'haver estat vinculat al tripartit municipal, hauria de deixar pas i renunciar a liderar la coalició. En tot cas, que hi hagi o no pacte serà clau, ja que tot i que SI ho té realment difícil per superar el 5% de vots necessaris, a les passades eleccions va obtenir un percentatge de vots importants, el 2'89%. A més, hi ha la possibilitat que a falta d'acord, Laporta es presenti de candidat a Barcelona, un pas que l'expresident del Barça només faria si les seves enquestes li donessin possibilitats d'entrar al consistori.
A més del pacte o no amb SI, Portabella compta amb una altra important obstacle: el de superar la important bipolarització que es generarà al voltant de CiU i el PSC. Per primera vegada en més de 30 anys, Convergència té la possibilitat real, a través de Xavier Trias, d'arravatar l'alcaldia de Barcelona al PSC, el principal feu que mantenen els socialistes catalans. El vot útil, doncs, pot portar a molts barcelonins cansats dels governs del PSC a apostar per CiU quan en altres circumstàncies potser ho farien per ERC. D'altra banda, la intenció de Portabella d'atreure socialistes desencantats es pot veure truncada si el procés de primàries al si del PSC reactiva el seu electorat, especialment si Montserrat Tura esdevé un revulsiu i venç a Jordi Hereu.
