Un dels problemes que la crisi ha aguditzat és la imatge de Catalunya al món. El missatge del PP, repetit fins a l'extenuació, en què es culpa les autonomies del dèficit ha quallat a Europa i als grups de comunicació anglosaxons, els quals són els veritables àrbitres de la creació de confiança o de desconfiança respecte de la situació d'un país.
Davant aquest escenari, la Generalitat poca cosa pot fer. El president Mas ha fet un lloable esforç per aparèixer més a la premsa internacional i explicar-se, però no és suficient. Les condicions econòmiques no li permeten viatjar més, perquè li plourien les crítiques. Una de les solucions seria, com va proposar ERC, nomenar Jordi Pujol "ambaixador" de Catalunya al món.
L'expresident de la Generalitat gaudeix d'un prestigi internacional immaculat, que li permet encara obrir portes a les principals cancelleries europees i també als EUA. Tot i estar jubilat, Pujol conserva una capacitat d'acció i una producció intel·lectual molt meritòria, que Catalunya no hauria de desaprofitar, i més en temps de crisi.
El futur no passa per explicar-nos a Espanya, on ja han decidit que només ens volen per xuclar-nos la mamella, sinó per donar-nos a conèixer al món, perquè sàpiguen que aquí fem les coses d'una altra manera i que, a més, sols, sense la dependència espanyola, seríem un país que compliria amb la UE i que estaria al nivell de Dinamarca. I aquesta és una tasca que l'expresident Pujol pot fer perfectament.
