Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 13 de de maig del 2013 | 17:37
Crònica · Política catalana
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Declaració de no-consentiment

La modificació de l'Estatut aprovat en referèndum feta per la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 va anul•lar el consentiment que els ciutadans de Catalunya havien atorgat a la Constitució espanyola l'any 1978. La millor resposta a la suspensió de la Declaració de Sobirania per part d'aquest Tribunal és una "Declaració de no-consentiment" respecte a la Constitució vigent. Aquesta hauria de contenir els següents punts que s'expliciten a continuació.

1) El Parlament de Catalunya és el representant legítim del poble català, fet reconegut per l'article 55 de l'Estatut de 2006. 

2) El Parlament constata que la sentència sobre l'Estatut del Tribunal Constitucional va infringir l'article 152.2 de la Constitució Espanyola que estableix que un Estatut aprovat en referèndum només pot ser modificat per referèndum. El Tribunal Constitucional tenia dret a declarar inconstitucional l'Estatut, però no a modificar-lo. Només podia obligar al Parlament català i a l'espanyol a refer-lo d'acord amb la seva interpretació i a presentar el nou text a l'aprovació del poble català.

3) La vulneració de la voluntat dels ciutadans de Catalunya expressada en referèndum deixa sense efecte el consentiment que van atorgar a la Constitució espanyola en el referèndum de 1978.

4) La falta de consentiment a la Constitució espanyola ha retornat els catalans a l'opressió d'haver d'acatar un règim imposat mitjançant la violència jurídica. En els darrers segles aquesta violència jurídica s'ha traduït en atemptats contra els drets humans que el poble català no pot oblidar. Contra aquest estat d'imposició inconsentida milions de catalans s'han manifestat dues vegades al carrer i a les eleccions han votat lliurement partits que defensen el dret a decidir.
No podem confiar en un Tribunal que no és un arbitre independent, sinó una extensió del PP i el PSOE"
5) Catalunya ha patit una situació d'imposició jurídica basada en la força des de que el Decret de Nova Planta va abolir les Corts Catalanes i la Generalitat i va annexar Catalunya al Regne de Castella, apel·lant al dret de conquesta. Un segle més tard aquest regne va canviar el seu nom pel de Regne d'Espanya.

6) La Constitució espanyola ha estat interpretada pel seu màxim tribunal en un sentit restrictiu que no reconeix els drets històrics i la voluntat del poble català. Aquesta interpretació no és la que els partits polítics antifranquistes, aplegats en l'Assemblea de Catalunya, van presentar als ciutadans catalans. El restabliment de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el tercer punt d'aquesta que, alhora sostenia el dret a l'autodeterminació, va ser el gran aval del consentiment català a la Constitució de 1978. Perquè els ciutadans de Catalunya van consentir amb la previsió d'un Estatut que havia de ser aprovat en referèndum i que només podia ser modificat en referèndum. En aquest plantejament hi havia un reconeixement implícit del dret a decidir.

7) Catalunya es regeix avui per un Estatut que no és el que va estar vigent entre 2006 i 2010. Al contrari aquell ha estat modificat en aspectes fonamentals, com el seu rang constituent, el seu sistema judicial, el caràcter preferent de la llengua catalana o la fiscalitat pactada bilateralment. A partir de les modificacions del Tribunal Constitucional no aprovades pel poble català, se li han imposat lleis, decrets i retallades fiscals.
Només una solemne Declaració de No-consentiment en relació a la Constitució deixarà clara la posició de la majoria del Parlament"
8) Sense el consentiment dels ciutadans de Catalunya a la Constitució espanyola, el Regne d'Espanya infringeix el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics que va signar l'any 1976. L'article primer d'aquest tractat reconeix el dret dels pobles a la lliure determinació i segons l'article 96 de la C.E. aquest tractat forma de l'ordenament intern espanyol.

9) L'única manera democràtica de resoldre el problema creat per la deslegitimació que la Constitució espanyola té a Catalunya és convocar el poble català a un nou referèndum. El que s'havia d'haver convocat per aprovar una modificació de l'Estatut segons l'article 152.2 de la C.E. Però en la nova situació creada, els ciutadans de Catalunya han de poder decidir entre acceptar la Constitució espanyola i l'Estatut vigent tal com els ha interpretat la sentència el Tribunal Constitucional, o bé constituir-se com un nou Estat d'Europa.

No podem confiar en un Tribunal que no és un arbitre independent, sinó una extensió del PP i el PSOE. Només una solemne Declaració de No-consentiment en relació a la Constitució espanyola deixarà clara la posició de la majoria del Parlament de Catalunya davant l'opinió pública espanyola i internacional.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat