1. Mas se l'ha jugat i ha guanyat. El president es va treure de la màniga l'invent del procés participatiu, en una operació arriscada i amb aspectes discutibles, però cal reconèixer que la jugada ha sortit bé i que Mas n'ha sortit reforçat com a líder del procés.
2. Tot i la contribució de l'estultícia del govern espanyol, el principal mèrit de l'èxit del 9N el té l'excel·lent campanya d'Ara és l'hora. L'impagable capital humà que l'ANC i d'Òmnium mobilitzen ha fet possible accions com la giga-enquesta o la marató de trucades, que no tenen precedents en les campanyes polítiques del nostre país. Els cartells "Vull un país...", l'espot "Votaré per tu", etc., han estat encerts indiscutibles.
3. Gràcies a això, el nivell de participació del 9N ha superat les expectatives. Dos milions tres-centes mil paperetes a les urnes no són una manifestació sinó una autèntica votació. Si a això hi afegim les condicions en què s'ha hagut de votar, les amenaces dels aparells de l'Estat, etc., el nombre de participants adquireix un relleu incontestable. Prop de dos milions i mig de ciutadans fent desobediència (i, a sobre, catalans!)
4. Votar sí-sí el 9N era més fàcil que votar sí en un "referèndum definitiu". Com passa a les eleccions europees, que permeten votar contra el govern nacional sense fer-lo caure, aquest cop ha estat possible votar independència sense conseqüències immediates. Per això probablement hi ha hagut un cert marge de vot "prestat", provinent de sectors més farts del PP que altra cosa. Però l'experiència demostra que els préstecs de vots a vegades es consoliden.
Després del 9N la prioritat absoluta ha de ser construir la candidatura unitària del 'sí'"
5. Hi ha molt vot unionista en l'abstenció, però és obvi que no tota l'abstenció és vot unionista. D'entrada, hi ha l'abstenció estructural, que no sol baixar del 30% del cens.
6. El sobiranisme va penetrant en les àrees del país que tradicionalment voten en clau espanyola. Es tracta, però, d'una evolució lenta, potser insuficient.
7. Diumenge, les cares dels votants reflectien la Il·lusió d'un poble que fa segles que espera el seu moment i que ha decidit que el moment és ara. La força d'aquest moviment cívic és imparable.
8. En contrast amb això, la primera reacció del govern espanyol ha estat demencial. L'aparició televisiva del ministre de justícia, amb aquell micròfon subjectat amb cel·lo, va ser un esperpent.
9. El ressò internacional del que està passant a Catalunya és un factor cada vegada més important en aquest procés. L'Estat se sap observat pels principals mitjans de comunicació internacionals, i això el condiciona.
10. Si la "votació definitiva" han de ser en unes plebiscitàries, bona part dels electors independentistes no vol votar sigles aquesta vegada. Després del 9N la prioritat absoluta ha de ser construir la candidatura unitària del sí.
