La societat civil catalana, liderada per l'Assemblea Nacional Catalana, ha dissipat els dubtes a la classe política catalana sobre les negociacions amb l'estat espanyol i ha demanat a una sola veu l'escisió d'Espanya. 

Finalment, després de 34 anys, la transició ha acabat de manera irreversible i, alhora, s'ha iniciat la configuració de la Catalunya real que durant centenars d'anys s'ha anhelat sense acabar d'esdevenir-se. La Diada de Catalunya del 2012 passarà a la Història del país com una jornada amb moltes participacions, presències i ànimes però amb una sola mirada al futur: la independència del país.

Aquest dimarts la capital catalana s'ha omplert de senyeres i estelades en una jornada mai no vista al país ni tampoc viscuda, que alhora ha marcat una fita en el món independentista. Per justícia i llibertat, més d'un milió i mig de persones han fet acte de presència als carrers de la capital catalana a favor d'un únic objectiu, la creació de l'Estat català, i en una concentració que ha superat amb escreix totes les ocorregudes mai a Europa.
Catalunya ha volgut convertir la seva Diada nacional en el Dia de la Independència
Ara, a 12 de setembre de 2012, el Govern de la Generalitat no pot disfressar més el clam de la societat catalana. El poble no s'ha mobilitzat pel pacte fiscal, ni per un nou Estatut, ni tan sols per la celebració d'unes noves reunions amb Madrid que busquin l'objectiu d'un nou marc relacional amb Espanya, ja sigui federal o confederal o de qualsevol altre tipus.

El desig és més que clar: el poble de Catalunya ha volgut convertir la seva Diada nacional en el Dia de la Independència, aquella data en què els països reconeguts a nivell mundial celebren la commemoració de la jornada en què van decidir configurar-se com a Estat.

Escolteu, doncs, el poble català. El país vol arribar fins al final.