El centre de gravitació del catalanisme s'ha desplaçat cap al sobiranisme però Duran segueix on era als anys 80 i al 90, en l'autonomisme que ell expressa com a "confederal". Però darrerament hi ha algun canvi en tot plegat i és que els socialistes han passat a l'atac contra el líder d'Unió, en qui el PSC veia tot sovint un aliat ideal per fer la guitza a CDC. Duran, amb molt poder sobre el dia a dia de la federació, passa una lluna de mel amb Artur Mas, que no gosa incomodar-lo ni qüestionar-li cap decisió o tria. Duran i Mas fan més pinya que mai i el PSC mira de desgastar la federació des d'altres fronts.

Per això fa dies que, tant el PSC com ICV i ERC, denuncien el lobbisme que Duran i Lleida i la resta de diputats de la federació fan al Congrés en defensa de determinats sectors econòmics i industrials. El PSC dóna a entendre, per ara sense proves, que la federació cobra d'empreses o grups de pressió per defensar determinades posicions en alguns debats o introduir algunes esmenes concretes a projectes de llei o pressupostos. CiU defensa –avui mateix ho fa el conseller Josep Maria Pelegrí en un article al diari Abc que duu per títol CiU hace lobby, faltaría más­– que l'únic interès concret que defensa és el de Catalunya i el dels seus sectors productius.

El PSC prepara artilleria per demostrar que no és casualitat que empreses com Deloitte o buffets d'advocats com Cuatrecasas o Roca i Junyent assessorin la federació en determinats debats, com ara quan es va tramitar la llei de morositat o com quan la federació va evitar donar suport a la reducció de la despesa sanitària.

La baraka amb el PSC sembla que se li ha acabat a Duran, més en un moment en que CiU pot somiar fins i tot amb guanyar les eleccions generals a Catalunya i a Espanya ningú no dubta que serà el PP qui ho faci per majoria absoluta. D'aliats per fer camí al Congrés el PSOE ja no en necessitarà.