Els polítics catalans (i els anhels col·lectius del país) van ser víctimes d'un excessiu tacticisme en el llarg procés de l'Estatut, que va trinxar l'esquerra catalana i va justificar una certa malfiança envers CiU –que encara s'arrossega– dels sectors més sobiranistes.
Tot se sabia abans del que tocava, no hi havia confiança mútua de cap de les maneres i els partits pensaven en el curt termini, en els resultats que en podrien treure en unes eventuals eleccions (anticipades o no) de tal o qual moviment i maximalisme. En el debat sobre el pacte fiscal no va passar el mateix. La negociació va ser exemplar i el resultat òptim. Potser perquè la iniciativa se sabia condemnada al fracàs atès que el govern del PP mai no va donar cap expectativa de voler-la ni tan sols prendre en consideració malgrat els esforços que, encara ara, fa l'stablishment català en aquest tema.
Amb la declaració de sobirania correm el risc que passi com amb l'Estatut. La legislatura pot arrencar en el seu punt clau, el del dret a decidir ─pitjor que l'anterior. O bé ho farà amb un text descafeïnat que permetria a CiU i ICV-EUiA refugiar-se en l'ambigüitat o amb un text que acabi tenint menys suports dels que va tenir al setembre el text de nacionalistes, republicans i ecosocialistes.
El procés serà víctima del tacticisme"
La negociació s'ha anat retransmetent en directe i la pinça que han fet Josep Antoni Duran i Lleida (que ha aprofitat els seus peròs a la declaració de sobirania per tapar el cas Pallerols de finançament irregular provat d'Unió Democràtica) i Pere Navarro, que, amb la seva apel·lació a la legalitat, posa el dret a decidir dels catalans en mans del PP –necessari a nivell estatal per poder fer qualsevol cas d'acord amb la legalitat espanyola– han fet evident fins a quin punt el procés serà víctima del tacticisme.
L'ambigüitat sumada a les polítiques d'austeritat és el que posa en risc la solidesa de la federació"
Davant això queda la fermesa de Mas i Junqueras i la generositat que, fins ara i malgrat tot, mostra Joan Herrera. Altra cosa és la CUP i la seva al·lèrgia a aparèixer a la foto amb les forces polítiques del sistema.
Artur Mas sap que ha d'avançar, que no pot mirar enrere i que l'ambigüitat, sumada a les polítiques d'austeritat que fins ara ha dut a terme, és el que posa en risc la solidesa de la federació.
