A can PSC darrerament hi passen moltes coses, el carrer Nicaragua bull. El ridícul constant del seu portaveu, Maurici Lucena, que s'ha convertit en el protagonista dels acudits dolents dels militants del PSC, i el ridícul de Pere Navarro com a primer secretari, han començat a molestar i decebre el propi aparachi socialista.
I no cal dir que també ha decebut el sector històrics del PSC, el sector crític i també a bon aprt de les bases territorials (no sols de Lleida i Girona i l'Ebre, sinó també al Baix Llobregat i Tarragona) del partit dels socialistes de Catalunya.
La victòria al congrés de Barcelona de Jaume Collboni amb un equip renovat configura allò que pot passar a can PSC en els propers mesos: alguns ja parlen d'una aliança estratègica de l'intel·ligent i hàbil Miquel Iceta amb Jaume Collboni, els quals estarien disposats a estendre la mà al sector històric i a algun dels elements crítics del PSC.
Si el proper 25 de maig es produeix un desastre socialista, Navarro i Lucena estaran sentenciats"
Si el proper 25 de maig es produeix un desastre socialista a les eleccions europees, Navarro i Lucena estaran sentenciats, sols els hi quedarà el suport de Celestino Corbacho i de --inexplicablement-- Joan Rangel, qui molts diuen que s'ha begut l'enteniment i la seva tradició catalanista.
El PSC, doncs, està en ebullició, i l'olla del partit, pel moment, no rebenta. Però si finalment hi ha foc intern, aquesta pot explotar.
