A més el PSOE ha passat del bàndol republicà al monàrquic. La legalitat nascuda el 18 de juliol de 1936, la que el general Franco va deixar en herència a Juan Carlos I, ara ataca els diputats catalans que van aprovar la resolució per la independència que sintetitza el programa que ha guanyat les eleccions. No hi ha cap dubte que la Constitució de 1978 es una branca empeltada en aquella legalitat. Ho va reconèixer el rei en un moment tan dramàtic com la nit del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 quan manar "preservar l'ordre constitucional dins la legalitat vigent".

El Regne d'Espanya es caracteritza pel menyspreu al consentiment del poble català. Mariano Rajoy personifica aquest desdeny"

A les democràcies la legalitat emana de la voluntat popular i la constitució no s'insereix en una legalitat prèvia, en el cas espanyol la franquista. Com aleshores els feixistes i els seus hereus tergiversen el sentit de les paraules: aleshores van acusar de rebel·lió militar als oficials fidels a la república i els van afusellar, com al general Batet, com al capità Rodríguez, avi de l'anterior cap de govern espanyol, com al President Lluís Companys; ara afirmen defensar la democràcia per sufocar un suposat motí. Per fer-ho han d'acusar de sedició el vot pacífic de dos milions de ciutadans de Catalunya.

El Regne d'Espanya reacciona com una potència colonial i té la barra d'acusar de rebel·lió i sedició la majoria d'un poble indefens i pacífic com el català per votar independència. Ho ha fet el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, hereva del Tribunal d'Ordre Públic franquista, citant el codi penal de 1973. L'exemple del Regne Unit davant la victòria independentista al Parlament escocès és massa recent perquè es pugui justificar democràticament la resposta penal del Govern espanyol a la voluntat del poble català expressada a les urnes. El primer que va fer el Premier britànic, David Cameron, quan el SNP va treure un 44% dels vots a les eleccions al Parlament d'Escòcia va ser contactar amb Alex Salmond i negociar la celebració d'un referèndum sobre la independència. Aquesta és la resposta d'un Estat que ha assumit que el consentiment dels governats és el fonament d'un Estat democràtic. Des de Locke el consentiment és el que distingeix un règim despòtic basat en la força militar, d'un règim civil basat en la voluntat popular.

Fruit del menyspreu al consentiment dels catalans l'Espanya borbònica només té la resposta penal a les demandes d'independència de Catalunya"

El Regne d'Espanya es caracteritza pel menyspreu al consentiment del poble català. Mariano Rajoy personifica aquest desdeny. Mariano Rajoy va promoure la recollida de milions de firmes contra l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya l'any 2005. Mariano Rajoy va ignorar la voluntat del poble català quan va impugnar l'Estatut aprovat en referèndum davant del Tribunal Constitucional. Ell va fer manipular aquest Tribunal durant quatre anys, recusant magistrats i bloquejant la renovació dels que havien acabat el seu mandat. El President Mariano Rajoy va ignorar les manifestacions de milions de catalans repetides any rere any des de 2010. El President Rajoy i el Congrés dels Diputats espanyols van menystenir els resultats electorals de 2012 que van atorgar més de dos terços dels escons dels defensors d'una consulta sobre la independència. El President Rajoy ha abocat els dirigents catalans i a dos milions de catalans a la dura estratègia de la desobediència civil. El President Rajoy s'ha reunit amb tots els líders polítics espanyols menys amb els representants de la majoria del poble català. El President del Govern espanyol menysprea els representants de la majoria de catalans quan parla de la Presidenta del Parlament i d'altres càrrecs electes, de manera despectiva com "esos señores".

Fruit del menyspreu al consentiment dels catalans l'Espanya borbònica només té la resposta penal a les demandes d'independència de Catalunya. És una constant històrica: ha estat incapaç de respondre de manera democràtica davant de les demandes dels països que havia conquerit per la força i els ha perdut tots. Aquesta és la gran diferència amb la Gran Bretanya, un país de tradició democràtica, que va saber corregir el seu inicial recurs a la força a partir de la independència de l'Índia. Per aquesta raó la reacció penal espanyola era previsible. Quan es va formar "Junts pel Si" amb el seu programa rupturista vaig començar a escriure un llibret dirigit als demòcrates espanyols titulat "¿Encarcelarán los representantes de Catalunya en tu nombre?". En l'aniversari de l'afusellament del President Companys, en vaig penjar un resum a la pàgina web www.razonesindependenciacatalunya.org. Molt aviat es podrà descarregar el text sencer.

El programa de Junts pel Si, la creació d'estructures d'Estat per portar a terme la desconnexió amb l'Estat espanyol era l'únic camí que les negatives de l'Estat espanyol a una consulta ens deixaven. A la vegada també era evident que partia d'un supòsit fals: el caràcter democràtic del Regne d'Espanya. La seva reacció davant les eleccions del 27-S ha fet caure la façana d'aparença democràtica de la monarquia postfranquista, que embolcalla un edifici profundament autoritari. El camí de Junts pel Si era positiu perquè continuava la desobediència civil iniciada el 9-N de 2014 i porta a l'empresonament dels representants del poble català.

L'existència de presos polítics a l'Estat espanyol per defensar pacíficament el dret a l'autodeterminació despertarà les consciències dels demòcrates europeus i espanyols. Gandhi insistia en la necessitat que els practicants de la desobediència civil assumissin les conseqüències penals dels seus actes: el dolor causat evidenciava la injustícia de les lleis que els condemnaven.

Només el coratge dels càrrecs electes que el Govern espanyol i el Tribunal Constitucional han marcat com a víctimes de la seva resposta penal ens traurà de l'atzucac i desànim d'aquests dies amargs de desunió. Necessitem el seu coratge per desobeir les inhabilitacions. Necessitem el coratge de la majoria del Parlament per reafirmar-los en els seus càrrecs quan siguin suspesos. Necessitem el seu coratge per afrontar el calvari legal, des del seu processament fins a la seva quasi segura detenció. Necessitem el seu coratge per afrontar la intervenció espanyola de la Generalitat en els seus aspectes clau: els Mossos d'Esquadra, els mitjans de comunicació de la Generalitat, la immersió lingüística. Necessitem el seu coratge perquè l'exemple del seu patiment desencadenarà el nostre coratge per portar a terme la nostra desobediència civil en els nostres àmbits: mossos d'esquadra, periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio, professors, disposats a desobeir i a ser empresonats. Sense coratge cap poble ha obtingut la independència.

El primer punt del Front d'Esquerres de febrer de 1936 era l'amnistia pels fets d'octubre de 1934. Els vots dels catalans en unes eleccions espanyoles van alliberar Lluís Companys i els altres presos. Només uns resultats extraordinaris a les eleccions del 20 de desembre a favor dels partits que tenen els seus diputats advertits per l'Estat espanyol, pot evitar que les amenaces de l'Estat espanyol s'acompleixin. Hem de repetir el missatge de dignitat les eleccions del Front Popular de 1936. El 20 de desembre vinent dos milions de vots a favor de la independència mostraran al món la voluntat del nostre poble i poden dissuadir l'Estat espanyol de processar i empresonar els nostres representants.

A l'escrit publicat a la web el passat 15 d'octubre pregunto als demòcrates espanyol si empresonaran els representants de Catalunya en el seu nom. A les eleccions vinents hem de preguntar als nostres veïns: "Empresonaran els representants de Catalunya amb el teu vot?"