Barcelona · El sentit d'estat el va demostrar també el 1990, quan va trucar la porta del president Pujol per denunciar les pràctiques corruptes de Lluís Prenafeta i el seu entorn. A ell li acabaria costant l'expulsió de CDC, però les victòries sovint s'acaben servint fredes, i 25 anys després són molts els convergents que, amb el cap mig cot, reconeixen en públic o en privat que tenia raó.

Sigui com sigui, si volem constituir la República Catalana hauríem de començar a actuar i prendre decisions amb sentit d'Estat"


En Sellarès és un dels que lamenta, i amb raó, que gran part de la classe política catalana careix de sentit d'estat. Probablement, pel fet d'haver estat durant 300 anys una colònia, una regió o una semi-autonomia en el millor dels casos.

Sigui com sigui, si volem constituir la República Catalana hauríem de començar a actuar i prendre decisions amb sentit d'Estat. Ho explicava bé el professor Ferran Requejo quan definia el concepte com la capacitat de "distingir entre l'objectiu principal i els secundaris, calcular bé les possibilitats i riscos de cada decisió, establir consensos interns que optimitzin les fortaleses pròpies o evitar qualsevol gran error estratègic".

El sentit d'estat de CDC: Faria bé Convergència Democràtica de no supeditar el procés a la continuïtat d'Artur Mas al capdavant del Govern. La convocatòria de noves eleccions al març serien, en paraules de Joan Tardà, una alta traïció al poble de Catalunya. Si hi parem atenció, el panorama és dantesc. Afrontaríem uns comicis en plena crisi del sobiranisme després del no acord, amb una CDC i ERC que probablement concorrerien per separat i una CUP víctima de tota la ferocitat mediàtica per no haver investit Mas. És l'escenari ideal perquè l'electorat independentista es quedi a casa i facilitar la crescuda (encara més!) de Ciutadans.

L'amenaça de noves eleccions és un xantatge que CDC no pot cometre si vol que el procés arribi a bon port. L'entorn convergent ha d'entendre que el procés no es redueix a una persona, per més actiu que sigui, i que plantejar una negociació en termes amenaçants no genera mai bons presagis. Jo no em sentiria cridat a dialogar mentre noto la fredor metàl·lica d'una navalla esmolada al coll.

El sentit d'estat de la CUP: Què val més, incomplir la promesa de no fer Mas president o la promesa de ser una garantia d'independència? CDC ha fet concessions importants sobre el què. Començant per la proposta d'inici del procés que ha provocat l'enuig dels consellers més moderats, i acabant pel discurs d'ahir d'Artur Mas, on va parlar fins i tot d'una renda mínima garantida. Si, tal com diuen els cupaires, l'important és el què i no el qui, una vegada encarrilat el què confio que no serà difícil trobar la persona que ha d'estar al capdavant de tot això.

En conclusió, caldria que tots plegats miréssim l'escenari amb altura de mires. És el que estan fent personatges com Romeva, Forcadell, Junqueras i fins i tot sectors de la CUP com el propi Baños (que ahir va ser esbroncat per haver aplaudit el discurs de Mas), Fernández o Arrufat, que estan ajudant en les negociacions.

Ens cal el sentit d'estat que, potser sense voler-ho, va tenir Pasqual Maragall quan va posar-se a l'esquena l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia. Un Estatut per seguir sent part d'Espanya i que, paradoxalment, ens ha acabat portant fins aquí.


Bernat Gimeno

www.bernatgimeno.cat.