Aquests últims tres dies, entre dissabte i dilluns, el procés ha cobert les últimes etapes de la part del camí que ja era traçada: s'han publicat al DOGC la llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta, el Govern espanyol els ha recorregut tots dos davant del Tribunal Constitucional, i aquest –-amb una celeritat digna de millor causa- ha admès a tràmit els recursos, cosa que ha comportat la suspensió automàtica tant de la llei com del decret.
Ara el procés entra en la part no traçada del camí. És veritat que la llei de consultes especifica quins són els propers passos (campanya informativa institucional, nomenament de la Comissió de Control i de les comissions de seguiment, sorteig dels membres de les meses, etc.) però, en puritat jurídica, es podria entendre que tot això ja no es pot fer.
O sigui que aviat sabrem si –com sembla desprendre's de les últimes declaracions del president Mas-- el govern català està disposat realment a continuar aplicant la llei i el decret suspesos.
Mas, en aquests moments, no pot frenar en sec. Ha de ser curós i no fer passos en fals, però ha de moure peça"
Una cosa és clara: la Generalitat demanarà immediatament al Tribunal Constitucional que aixequi la suspensió de la llei i del decret i, en bona lògica, el Tribunal haurà de prendre una decisió abans del 9N. Això justifica que la Generalitat mantingui els preparatius necessaris perquè la consulta es pugui fer en la data prevista.
A més, com apuntava la setmana passada el diari ARA, no seria la primera vegada que una comunitat autònoma aplica una llei suspesa pel Tribunal Constitucional: Bono ho va fer l'any 2001, quan el seu govern va aprovar el reglament de la llei de l'eco-taxa de Castella - la Manxa, i el TC ho va beneir expressament en la interlocutòria 61/2002.
I també és clar que Mas, en aquests moments, no pot frenar en sec. Ha de ser curós i no fer passos en fals, però ha de moure peça. La partida ha de continuar.
