ICV és una força política en ple procés d'emancipació. Fins ara el partit que lidera Joan Herrera havia estat el complement ideal per als socialistes als governs, fins al punt que l'exconseller d'ERC, Josep Huguet, va fer broma afirmant que més que parlar d'ecosocialistes s'havia de parlar "de l'eco dels socialistes". Però les coses comencen a invertir-se per desesperació del PSC.
Iniciativa és la força política del tripartit que va sortir menys malparada de l'experiència. A les eleccions de fa més d'un any va mantenir el grau de suport mentre els socialistes i els independentistes s'ensorraven sense pal·liatius de cap tipus.
ICV veu aquests dies com els socialistes són incapaços de bastir una alternativa creïble que faci verosímil la imatge de Pere Navarro com a president del Govern i els ecosocialistes, emmirallats en noves experiències de l'esquerra europea, com ara el Front de Gauche francès o els grecs de Syriza.
Herrera es veu prou fort com per fer el sorpasso al PSC i treballa especialment en allò que els seus competidors són més febles. Per això insisteix en aixecar l'alternativa, afermar el caràcter inequívocament d'esquerres de la coalició i presentar-la com a nacional.
ICV sap que aquest és el punt feble del PSC, el que li ha fet perdre la seva credibilitat catalanista. I espera que els federalistes desenganyats, els que en volen més, puguin acabar fent-los costat per esdevenir l'esquerra més forta ─o, com a mínim, en un pla d'igualtat amb l'esquerra espanyola que es resigna a representar el PSC.
ICV encara sembla estar molt lluny de representar un projecte majoritari
L'assignatura pendent d'ICV és encara normalitzar la seva relació amb Esquerra. El diari Ara publicava la setmana passada un informe del politòleg Jordi Muñoz que constatava com d'aprop estan a nivell social els dos electorats i que les distàncies si hi són, són a nivell nacional. Podem parlar, doncs, d'espais complementaris. L'estudi també constatava que els votants d'ERC tenen més bona consideració per ICV que no pas els ecosocialistes per la formació que lidera Oriol Junqueras.
Sembla que poques coses haurien de separar els uns i els altres però els dos partits es consideren tocats per una vareta divina en aquest moment. ICV pensa que sola pot desbamcar el PSC i els republicans no en volen ni sentir a parlar de fronts d'esquerres. La seva prioritat única és recuperar el vot que, escaldat del tripartit, els va marxar a Solidaritat o a CiU.
Iniciativa està trobant el to, té en Joan Herrera un líder sòlid que ha sabut obrir-la a altres sectors i deixa en evidència el PSC. Però encara sembla estar lluny, molt lluny, de ser una alternativa i de representar un projecte majoritari.
