Esquerra porta un munt de convocatòries en caiguda lliure. Tot i que en les municipals va remuntar en vots absoluts respecte les eleccions al Parlament, la sensació de desfeta en perdre la representació a les grans ciutats va ser terrible.  Tot fa pensar que els independentistes, havent completat el canvi de direcció amb èxit, no haurien de tenir cap problema per obtenir representació. El diputat per Barcelona el 2008 va costar 78.000 vots.  Si no passa res d'especial, Alfred Bosch anirà a Madrid. A partir d'aquí tot és més complicat. El següent pas seria aconseguir el segon diputat per Barcelona i el primer per Girona i es mantindrien així els tres diputats del 2008 i s'aturaria la sagnia.

Per aconseguir el segon per Barcelona es necessiten el doble de vots, uns 156.000 a tota la circumscripció. Tenint en compte els resultats de les darreres convocatòries, ERC no ho té pas fàcil. Això significa que en unes eleccions que habitualment no treu els millors resultats, ha d'augmentar en vots absoluts respecte els que va treure a les eleccions al Parlament del 2010 i a les municipals del 2011. L'esperança és esgarrapar vots de CiU, ICV i PSC  i també els que puguin quedar "lliures" de Rcat i SI del Parlament, i de SI  i la CUP de les municipals. És possible que aquests darrers demanin l'abstenció o el vot blanc o nul. Però l'experiència diu que aquestes consignes són seguides bastant pels militants però poc pels simpatitzants. Per exemple a Girona, més de 12.000 persones van votar SI o CUP a les darreres municipals. Si votessin ERC tots els que ho van fer a les municipals i una petita part d'aquest antic vot de CUP i SI, el diputat gironí estaria assegurat.

Molt probablement si ERC agafa una tendència a l'alça pot mantenir a la vegada el segon per Barcelona i el primer per Girona. Si els republicans en traguessin més de tres, el primer per Tarragona o el tercer per Barcelona per exemple, ja voldria dir que la remuntada seria molt seriosa.