I de manera singular als consistoris que duen anys i panys governats pel PSC, com els de Barcelona i al seva corona metropolitana. Però les retallades, i la forma d'administrar-les, han fet més mal del previst a CiU.

A priori tots els implicats eren molt conscients que calia retallar i ajustar l'economia però quan les tisores del Govern han arribat a les escoles i els centres de salut, s'ha evidenciat una forta contestació socials. Dels sindicats i els partits d'esquerres, tal i com era de preveure, però també de molts usuaris que veuen amenaçada la qualitat dels serveis bàsics. I CiU, lluny de ser clara i explicar el què i el perquè de les retallades, ha optat per una estratègia confusa, d'espantar molt i explicar menys. Només el temor demoscòpic a un mal resultat el 22 de maig ha fet que les retallades s'hagin ajornat, que no replantejat.

Més d'un i dos candidats de la federació al territori han demanat a Mas que la gestió del seu Govern tingui un rostre més humà i que sigui molt més pedagògic. I, al remat, que sigui també més agressiu en la resposta als socialistes, que amb Montilla al capdavant han fet de la lluita contra les retallades el principal al·licient de la seva campanya de les municipals, en que el revifat Jordi Hereu té tot el protagonisme que la direcció del partit li havia negat en els darrers anys.  

Les enquestes eren molt bones per la federació nacionalista, singularment a Barcelona, però les que s'han fet darrerament ja evidencien que la distància entre el PSC i CiU s'ha retallat i que, si Xavier Trias és finalment alcalde, ho haurà de ser amb el PP (o amb ERC si Portabella satisfà les seves aspiracions). Trias paga el cost de les retallades però també d'una campanya excessivament llarga que ha incrementat la sensació que arriba al moment clau més aviat escàs d'idees.