El grup Godó, històricament sempre ha fet "la puta i la ramoneta" amb el poder. Les sucoses subvencions per a la premsa de la Generalitat, del Govern de l'Estat i de les empreses de l'Ibex-35 han condicionat de sempre la seva línia editorial, tot i els intents d'alguns dels seus directors de voler fer un diari amb credibilitat i independent, com també molts del seus professionals en plantilla i col·laboradors.
Barcelona ·
Ara, davant del gran repte democràtic del 27-S, els Godó han pres partit d'un forma descarada, provocant un profund malestar entre els seus professionals, que es veuen obligats a acceptar el sectarisme de l'empresa envers el partit que depèn dels Godó i les directrius dels aparells de l'Estat . Així, corre la brama a la redacció del diari, que el nom real d'Unió Democràtica de Catalunya és Unió-Godó, d'altres hi afegeixen: Ibex-35 o La Caixa i Banc Sabadell.
La situació ha arribat als extrems que, des de la direcció es dicta en quin lloc han d'estar les notícies d'Unió i com s'ha de destacar la tasca del seu candidat, Ramon Espadaler, i la de Josep A. Duran Lleida. Si es fes un estudi dels últims 30 números de La Vanguardia, comprovaríem la situació privilegiada a les pàgines del diari de les notícies o entrevistes a Unió. L'escàndol és tan majúscul que, possiblement, serà estudiat a les facultats de periodisme com un exemple històric de manipulació.
Evidentment, s'han mantingut signatures com Pilar Rahola, Salvador Cardús, Francesc-Marc Álvaro, Ferran Requejo i d'altres, per donar aparença de credibilitat i no perdre més vendes, com està passant en les últimes setmanes.
Es coneixen diferents reunions de lectors i subscriptors de La Vanguardia per organitzar alguna queixa i recordar-li al comte de Codó, què va pasar amb la campanya Galinsoga.
