El quid és, un cop descartades les preguntes arbres i les multirespostes per la pressió de les forces sobiranistes, si al referèndum que, amb mobilitzacions al carrer ha activat l'independentisme, hi ha d'aparèixer o no una menció explícita a la independència, tal com es farà a Escòcia i recomana el Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Els polítics catalans saben que, segurament, la consulta no es farà perquè, hores d'ara, ningú al govern espanyol es planteja ni tan sols la possibilitat de negociar una consulta sobre el que sigui i Mas opina (amb raó) que un referèndum que no estigui acordat està abocat a una participació baixa i una certa deslegitimació. Però uns i altres s'han conjurat per posar data i pregunta i donar així versemblança al procés per seguir carregant la motxilla de les raons davant la reiteració de negatives de Madrid.

El tacticisme s'imposa un cop més i el que hauria de ser un moment de clímax en el camí cap a l'estat propi es convertirà en una esgotadora partida de pòquer, pròpia d'un país petit i d'una classe política encara massa atrapada per inèrcies del passat.

Esquerra, que pressiona en pro d'una consulta nítidament independentista, no se'n desmarcarà passi el que passi perquè Junqueras no vol aparèixer com el polític que fa saltar pels aires el procés (el mateix li passa a Joan Herrera, que no vol fer com Navarro i sumar-se al bloc del PP i Ciutadans). Així les coses, tot està en mans de CiU i singularment de Mas, que ha de triar i demostrar fins a quin punt és nítida i decidida la seva aposta per l'estat propi. Per ara, Mas ha anat avançant. Ho ha fet sense passar de les paraules i sense desafiar encara la legalitat espanyol.
La pregunta és la primera pedra de toc per saber fins on està disposat a arribar Mas"
La pregunta és el primer dels revolts del camí cap a l'estat propi. Fa el camí en un context polític i econòmic advers, massa sol, amb un govern dèbil i qüestionat (singularment el seu home fort, Francesc Homs), un partit sense un lideratge clar, un soci –Duran i Lleida– abonat a la deslleialtat i l'establishment polític i mediàtic en contra. Però fins ara ha comptat amb la pressió del carrer, que no està per renúncies ni indefinicions tal i com evidencien les enquestes, i amb el suport d'ERC, que no li ha regatejat el suport en qüestions estratègiques com ara el debat sobre la policia de Catalunya o la política pressupostària.

La pregunta, encara que sigui per una consulta que no s'acabarà fent, és la primera pedra de toc per saber fins on està disposat a arribar Mas. La credibilitat independentista es pot perdre ràpid (ERC ho va comprovar amb el tripartit) però costa de guanyar.