Un any de coll. La transició nacional anunciada per Artur Mas en el debat d'investidura va a un ritme desesperant ment lent mentre s'aprimen estructures vitals del país com la CCMA. El primer any de CiU al poder ha estat marcat per les retallades i per les eleccions municipals i les espanyoles.
Barcelona ·
El primer any de CiU al poder ha estat marcat per les retallades i per les eleccions municipals i les espanyoles. Amb un govern, el del PSOE, amortitzat a Madrid, deien els dirigents de la federació que s'havia d'esperar i que l'agenda nacional havia de reposar i acumular forces. Ara que hi ha nou govern a Madrid segueixen donant coll. Les conclusions de la comissió concert (la proposta catalana de pacte fiscal en definitiva) havia d'estar a punt el 30 d'octubre passat, però una maniobra de CiU, PSC i PP va retardar-ne la votació definitiva al Parlament amb l'excusa d'intentar incorporar els socialistes i fins i tot els populars als consens CiU-ERC-ICV. De moment no hi ha data per la votació i ahir Mas va donar a Rajoy un any de coll abans de començar-ne a parlar formalment. La consulta prèvia per reforçar la posició catalana està descartada.
Els estrategs de CiU han estat set anys a l'oposició revolucionant al màxim l'agenda nacional (la seva i la dels altres) i sent molt exigents en matèria d'autogovern amb Maragall i amb Montilla. Ara, en canvi, volen tot el temps necessari. Els terminis que Mas va donar ahir a Rajoy per començar a parlar del pacte fiscal situen la negociació real l'any 2013, precisament l'any en que, segons el model que van pactar el tripartit i el govern central i que després es va generalitzar a la resta de territoris de règim comú de l'Estatut, s'havia de tornar a negociar entre l'estat i totes les autonomies. Ara la prioritat de Mas, i també la de Rajoy, són les reformes econòmiques, les que demanen la patronal catalana i espanyola i les que els exigeixen a l'un i a l'altre en el sopar del fòrum Puente Aereo, que el periodista Toni Soler va batejar com la Santa Aliança.
El gran dubte és si amb aquest discurs conformista i que arracona l'agenda nacional (que només es plantejarà recuperar un cop fracassi l'aposta pel pacte fiscal, si és que és en la línia del concert, i just abans de les eleccions catalanes de 2014) es podrà conformar l'electorat més nacionalista, o directament independentista, de CiU. Artur Mas ha obtingut en les tres darreres eleccions unes grans victòries. El desgast dels socialistes i dels republicans i la pulsió de canvi l'han beneficiat. Si d'aquí dos anys d'ell només en queden mesures per complaure l'empresariat, retallades, una tímida recuperació econòmica i cap avenç nacional les coses poden canviar. Però ahir va preferir oblidar-ho i xipollejar amb Rajoy.
