Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 7 de de gener del 2016 | 11:26
Crònica · Política catalana
Ivan Mambrillas

No hem triat revolució, sinó somieig

Tant de bo la CUP hagués preferit la revolució a la independència. Tant de bo el veto a Mas hagués respost a una recomanació dels consells obrers del Principat davant la perspectiva immediata d'assaltar el poder i dur la democràcia a l'àmbit de la producció.

Però en una conjuntura històrica en què el màxim a què pot aspirar l'esquerra anticapitalista és ―per dir-ho amb Varoufakis― salvar el capitalisme de si mateix, en què els programes de les formacions antagonistes semblen, per contrast amb els de la socialdemocràcia dels cinquanta, un esguerro reformista, el que ha fet la Candidatura d'Unitat Popular no és postergar la independència a favor de la revolució, sinó frustrar un incipient però real procés de ruptura per abraçar ―ai!― una triple hipòtesi:1) que l'esquerra postpsuquera, podemita i pro Colau està en condicions d'imposar-se en unes eleccions autonòmiques; 2) que la decisió de no investir Mas atansa aquesta esquerra a un autodeterminisme més resolt, i 3) que l'independentisme no perdrà suport electoral i, més concretament, que la mateixa CUP no serà severament castigada pels qui hi vam confiar al setembre.

Diumenge vam plorar, però no van ser plors per mor de lesa pàtria, sinó d'incomprensió. Com aquell nen que, enfrontat a una realitat que sap important i tanmateix no entén, plora d'impotència"


La CUP ha doncs renunciat a una realitat imperfecta per lliurar-se als conforts del somieig. La CUP no ha preterit la independència a favor de la revolució, sinó de l'especulació: d'unes conjectures revestides d'estratègia que, més que d'un escrutini minuciós del present, semblen filles de la voluntat de justificar projectivament una decisió irracional ―la d'aturar allò que es vol moure. La CUP havia de cedir davant el xantatge Mas o març precisament perquè els xantatges estan embeguts de realitat, no de somieig: mentre que la imaginació ens permet d'afigurar Ada Colau liderant el procés cap a la independència, la gasiva realitat només ens ha ofert Mas o estintolar la monarquia postfranquista.

 

Diumenge vam plorar, però no van ser plors per mor de lesa pàtria, sinó d'incomprensió. Com aquell nen que, enfrontat a una realitat que sap important i tanmateix no entén, plora d'impotència.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat