Barcelona · Per això, situats en un imaginari context del 28S favorable a l'independentisme, preferim encetar aquestes reflexions en la perspectiva del procés que n'haurà sortit impulsat -tan de bo- però que ni es promet gens fàcil ni gaire curt.

Poc podem fer-hi. Per això, situats en un imaginari context del 28S favorable a l'independentisme, preferim encetar aquestes reflexions en la perspectiva del procés que n'haurà sortit impulsat -tan de bo- però que ni es promet gens fàcil ni gaire curt.



La viabilitat d'aquest referèndum dependria de què durant l'etapa intermèdia el moviment popular mantingués activat i tens el procés sobiranista"

Atès que l'Estat espanyol ha impedit de totes les maneres la celebració d'un referèndum d'autodeterminació de Catalunya (el que en dèiem pel dret a decidir) tot i la voluntat plebiscitària amb què han estat convocades aquestes Eleccions i sigui quin sigui el seu resultat, però sobretot en el cas d'una victòria ajustada de les llistes independentistes, no s'exclou que per tal d'obtenir el necessari reconeixement internacional com a estat  independent, calgués convocar -llavors sí- aquell referèndum, amb l'aquiescència o no de l'Estat espanyol. És una consulta que es podria celebrar possiblement de manera simultània a la d'aprovació de la Constitució del nou estat; ara però amb una pregunta inequívoca: independència, sí o no. En qualsevol cas però, la viabilitat d'aquest referèndum dependria de què durant l'etapa intermèdia el moviment popular mantingués activat i tens el procés sobiranista.

Atès que el protagonisme d'aquest procés ha estat de la societat civil, i que les entitats que l'aglutinen han decidit avalar el caràcter plebiscitari de les Eleccions del 27S, hem d'assumir que el resultat d'una banda de la suma dels vots de les llistes independentistes (Junts pel sí i la CUP) i d'altra dels obertament unionistes (Cs, PP i PSC) seran llegits per uns i altres en aquesta clau, i que d'aquest context no en podran quedar al marge els vots que recullin la confluència Catalunya. Sí que es pot i fins i tot els d'UDC. L'unionisme a Catalunya i els partits i els mitjans espanyols se'ls voldran atribuir. I si les forces sobiranistes catalanes no cauen en una miopia suïcida, també els convé -i ens convé- fer-ho. I és que per a l'avenç del procés de construcció de la República Catalana cal el suport d'una majoria social tot l'ampla possible. Per això hem de defensar des d'ara, per molt que la batalla electoral ho dificulti, el caràcter sobiranista d'aquestes formacions, en tant que defensen explícitament l'exercici del dret a decidir.

Alguns companys i companyes independentistes d'ICV hem viscut amb poc entusiasme la formació, gens participativa, de Catalunya. Sí que es pot i la retirada inicial de Procés Constituent, únic component independentista que s'hi presentava. Això ha comportat de fet l'augment de la força de Podem (marca catalana de Podemos) dins de la confluència i, per molt que no hi fos ja a les conclusions aprovades a la Convenció d'ICV del mes de febrer, acaba d'explicar que no s'hagi aconseguit ara al programa la fixació d'un terme límit pel referèndum que es reclama com a necessari. D'altra banda, els esforços inicials de Lluís Rabell, persona manifestament sobiranista, tant com els de la primera candidata per Lleida, Sara Vilà, una de les impulsores dins d'ICV del corrent Compromís per la Independència, per temperar el discurs unívoc anti Mas i anti Junts pel sí, estan desapareixent ara del discurs, cobert per l'omnipresència a la campanya del líder espanyol de Podemos, que de passada mostra un desconeixement penós de la realitat catalana.



El que ens cal és el com; el full de ruta més realista i eficaç per assolir la independència, com a punt zero per arrancar de cap i de nou, alliberats i amb veu pròpia"


Fetes aquestes remarques, l'objectiu d'aquest escrit no és tampoc el de poposar votar el 27S cap opció en concret. En ordre a la qüestió nacional, si les volem votar, a hores d'ara les formacions que s'hi presenten ja han aclarit si reivindiquen la independència, si hi són contràries o si en posposen sine die la possible consecució. No sembla que el que queda de campanya hi puguin aportar gaires més aclariments. El que pretenem és deixar oberta una reflexió en pro no tant de la coherència del procés -que conseqüents a uns principis ja està demostrat que ho són prou conciutadans i conciutadanes involucrats en el projecte- com del seu pragmatisme.

Més que el somni o el desig d'un estat sobirà, solidari i sostenible, nosaltres la independència la creiem necessària per construir aquest model de societat al nostre país tan aviat com sigui possible, escalant els murs que se'ns hi oposen o enderrocant-los. El què a el sabem, doncs. El que ens cal és el com; el full de ruta més realista i eficaç per assolir la independència, com a punt zero per arrancar de cap i de nou, alliberats i amb veu pròpia.

Josep Maria López Llaví - Teresa Mira - Enric de Vilalta - Josep Maria Armengou


(independentistes d'ICV)