A pocs dies del 22-M, els enfrontaments entre Hereu, Trias, Portabella i Espot estan monopolitzant un final de campanya que compta amb un nou factor inesperat: els acampats a Plaça Catalunya. Les aliances amb Aznar, els sous dels regidors, i la xenofòbia del PP, al centre del debat.
S'apropen les municipals, i la gran batalla al Principat es troba, més que mai, a Barcelona. Tots els partits s'hi juguen molt, després del canvi d'escenari que van generar les eleccions del 28-N al Parlament. CiU, amb Xavier Trias, ha de confirmar una victòria històrica que molts donen per feta; Jordi Hereu vol evitar ser recordat com l'alcalde que va perdre el feu 'socialista' més preuat des de la transició i, en cas de derrota, vol caure amb dignitat; Portabella, després del pacte amb RCat i Laporta, busca trencar amb la sagnant dinàmica negativa d'ERC; i el PP vol comprovar fins a quin punt funcionarà el seu discurs xenòfob en l'actual context de crisi (escandalosa la campanya de Fernández Díaz amb afirmacions com que "malalties que estaven eradicades i no estaven presents a Barcelona des de fa molt temps han tornat a aparèixer portades per persones immigrants".
D'aquesta manera, quan s'encara la recta final de campanya, la temperatura i els enfrontaments han augmentat en nombre i en duresa. Hereu, potser ja a la desesperada, ha tornat a recórrer al discurs del "Si tu no hi vas, ells tornen", lligant la imatge de Xavier Trias amb el PP d'Aznar. Primer, ensenyant una foto de l'alcaldable convergent donant la mà a l'expresident espanyol al final del debat electoral de divendres passat i, després, presentant un vídeo en la mateixa línia, en una estratègia que Trias ha dit que li fa "fàstic". Deixant de banda que és normal que el PSC furgui en l'ambigüitat de Trias, que no ha descartat pactar amb el PP tot i la barroera i perillosa campanya que està realitzant, és trista la incapacitat que té el PSC d'il·lusionar als votants amb idees pròpies, que el porta sempre a basar les seves campanyes en el discurs de la por a l'adversari.
D'altra banda, Santiago Espot també va disparar un dard a Jordi Portabella al assegurar que l'alcaldable d'Unitat per Barcelona cobra per tretze càrrecs i "que podria estar cobrant una xifra aproximada de 200.000 l'any sense incloure dietes ni complements". Des d'Esquerra no van tardar en contestar, a través d'un comunicat, en què amenacen d'emprendre mesures legals davant les "informacions falses i difamatòries" de SI i ha recordat que "els regidors només cobren un sou on hi ha incorporat els complements".
...I arriba l'acampada
I enmig d'aquesta pujada de to, ha aparegut un factor que ha agafat a contrapeu a tota la classe política: la manifestació d'aquest diumenge convocada a través de les xarxes socials i la posterior acampada a Plaça Catalunya ha descol·locat a tots els candidats de la ciutat i als seus equips de campanya. Tots saben que hi han de dir alguna cosa, però no tenen ni idea què, perquè desconeixen fins on pot arribar aquest moviment. És per això que s'hi estan referint amb cautela, afirmant que els entenen, que se'ls ha d'escoltar, però sense anar més enllà. Ara bé, l'acampada també ha comportat ja un nou escenari de disputa: Hereu ha dit que no podran acampar indefinidament, tot i que de moment, els manifestants no han estat desallotjats, un fet que ha portat a Espot a preguntar perquè aquesta vegada no i, en canvi, a l'acampada de suport a la Llei d'Independència de SI sí que hi va haver desallotjament. La campanya està acabant, però sembla que aquesta mobilització tan sols acaba de començar...