Fem nostra la frase amb què, des de fa temps, Arnaldo Otegi anima els seus companys de l'esquerra abertzale: "Somrieu, perquè guanyarem!". Ara ho ha demanat als partits independentistes catalans amb molt d'encert. Un procés alegre, festiu, joiós, és el que més mal pot fer a Madrid.
Madrid ·
Sovint des d'aquesta pàgina hem alertat dels riscos, dels perills, de les traves, que l'estat espanyol posarà al camí cap a la llibertat plena de la nostra nació. Malauradament els temors s'han vist confirmats els últims dies amb les informacions que les clavegueres de l'Estat han filtrat al seu pamflet mediàtic.
Les seves operacions de guerra bruta, com bé ho va detenir el President Mas, han acabat condicionant i embrutant la campanya electoral més important –de moment– de la nostra història. La transcendental serà, d'aquí a un temps, quan celebrem el referèndum per l'autodeterminació.
Estàvem advertits i ho esperàvem. Sabem que vindran nous atacs, cada cop més durs. Cal estar a punt. Però avui, a poques hores que acabi la campanya i els catalans anem a les urnes, hem de saber que allò que fa més mal al Madrid del poder espanyolista és el nostre optimisme serè. Ferm.
Toca l'os que una majoria amplíssima dels catalans vagin a votar les forces sobiranistes –la que sigui– amb la il·lusió de construir un estat propi. No és ingenuïtat, al contrari, és una mostra de fortalesa. Com canten els Obrint Pas, un poble que canta no mor mai.
Allò que a més mal fa a Madrid és el nostre optimisme serè"
I per què els fa tanta por que els catalans estiguin il·lusionats? Perquè saben que la construcció d'un nou Estat al cor d'Europa pot ser un projecte il·lusionant no només pels independentistes de fa anys. Un relat amb una Ítaca molt clara atraurà nouvinguts, catalans nascuts arreu de la península, persones que volen deixar enrere un Estat –l'espanyol– caduc, vell, inservible, que durant trenta anys ha estat incapaç de posar-se al dia, de trobar un encaix còmode per les nacions catalana, basca i gallega.
Un Estat fallit que ara, impotent, només amenaça, atia el vot de la por i es regira sense saber oferir res a canvi, com una bèstia malferida. Un Estat incapaç de contestar amb la democràcia a la mà, senzillament perquè no hi està avesat.
Davant la mala maror que ve de Madrid, dels discursos agres i foscos, el 25-N votem amb alegria. Somriem, perquè guanyarem.
