1- El president Montilla dóna la mesura exacta del que ha estat el tripartit: laboriós i eficient, però mal comunicador. Això és: el govern catalanista i d'esquerres no ha sabut crear un relat versemblant i atractiu sobre la seua obra, potent i transformadora.
2- Al país no hi ha una cultura política còngrua amb un govern de coalició: el que, en altres rodals, hauria estat descodificat com a debat intern productiu, procés deliberatiu obert o legítima manifestació de la discrepància, a Catalunya s'ha interpretat, generalment, com a disparitat insoluble i, doncs, conduent al bloqueig; com a absència de projecte comú, inconsistència i feblesa governamentals, etc.
3- En períodes de crisi econòmica, les societats es tornen més sensibles a les promeses del pare sever: ordre, autoritat i austeritat. A Catalunya, com a la resta d'Europa, el pare sever l'encarna la dreta.
4- Montilla ha estat víctima de la inèpcia de Zapatero en la gestió de la crisi. El 28-N no és sinó una anticipació, bé que amb particularitats irreductibles, de les properes eleccions generals.
5- A ERC li corresponia de nacionalitzar l'esquerra sucursalista, no pas de radicalitzar el catalanisme de dretes, però l'electorat independentista no ho ha entès, o els republicans no ho han explicat prou bé.
6- L'aventurisme i el purisme ideològic, incompatibles, necessàriament, amb l'assumpció de responsabilitats de govern, han disgregat, de nou, l'independentisme.