Ni Sí, ni No, ni en blanc. Si alguns membres del govern superen el seu dilema' i van a votar a la consulta del proper 10 d'abril a Barcelona, la seva papereta hauria d'incloure totes les opcions possibles. "Sí, però no; potser d'aquí a un temps; ja veurem". El paper que està duent a terme l'executiu català, aquell que parla de "transició nacional" i del "dret a decidir sense límits" pel que fa a la consulta que se celebrarà a Barcelona és d'una tebiesa nacional que fa feredat.
Primer, Artur Mas mostra els seus dubtes en una entrevista a El Periódico sobre si hauria o no d'anar a votar-hi ara que és president de la Generalitat. L'argument que utilitza Mas és que és el president de tots els catalans i no tan sols d'uns quants, obviant que a la consulta hi pot votar qui vulgui i en el sentit que vulgui. Hi ha res més democràtic que això? Que els votants del No hagin participat en menor mesura que els del Sí hauria de ser una raó afegida per tal que el president de la Generalitat donés exemple exercint el seu dret en una votació lliure. Són encara més incomprensibles aquests dubtes quan, al celebrar-se la consulta a Sant Just Desvern, Oriol Pujol i Àngel Colom van retreure a l'aleshores president José Montilla que no hi participés.
Aquesta ambigüitat i vaivé nacional ha arribat també a la conselleria de governació. En aquest cas, Joana Ortega mai no ha afirmat que votaria que sí en un hipotètic referèndum, però les precaucions amb el tema de cedir o no cedir les urnes genera un conflicte on no n'hi ha. La setmana passada, Ortega afirmava que el govern no col·laboraria amb la consulta perquè "la llei no ho permet". Aquest dimecres, però, l'executiu ha rectificat i sí que hi haurà cessió d'urnes. Segons ha informat l'Avui, la decisió s'ha pres després constatar que els serveis jurídics no es posen d'acord sobre la legalitat de l'afer.
Benvinguda sigui la rectificació però, era realment necessari aquest embolic, tenint en compte que l'anterior govern, amb el conseller Ausàs, ja havia cedit urnes sense cap contratemps i que, de fet, el nou executiu ha fet el mateix per la consulta de Terrassa celebrada aquest 23 de gener? Potser Pilar Fernández Bozal hi té alguna cosa a dir...
