La política basca continua centrada en les evolucions del macrojudici 18/98 que se celebra a l’Audiència Nacional, a Madrid, i també encara ressonen els tornaveus de l’últim comunicat-carta d’ETA emplaçant les institucions internacionals, especialment les europees, a què s’impliquin en la tasca de buscar una sortida al conflicte bas La política basca continua centrada en les evolucions del macrojudici 18/98 que se celebra a l’Audiència Nacional, a Madrid, i també encara ressonen els tornaveus de l’últim comunicat-carta d’ETA emplaçant les institucions internacionals, especialment les europees, a què s’impliquin en la tasca de buscar una sortida al conflicte basc. Des de fa uns mesos, l’Estatut català també és un tema recorrent, que surt i entra de l’actualitat d’Euskadi. En aquesta qüestió els populars bascos han estat pioners a llançar l’argument que ETA és la impulsora i l’autora del text aprovat pel Parlament de Catalunya amb l’objectiu de trencar l’Estat. Maria San Gil no para de repetir, a qui la vol escoltar, que la última carta d’ETA on es barregen les reivindicacions nacionals de Catalunya i Euskal Herria, demostra “la clara voluntat de la banda terrorista de desvertrebrar Espanya, que enllaçava políticament amb el projecte independentista d’Ibarretxe i ara amb l’Estatut de Catalunya, per atacar l’Espanya de les autonomies”. El PP d’Euskadi continua, doncs, fent feina des de la seva trinxera per recolzar l’estratègia erosionadora que practica Mariano Rajoy contra Zapatero. Aquesta és la idea-força utilitzada per la dreta espanyola, però des de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi intenta desmuntar aquest argument i fa esforços per contrarestar-lo mediàticament: “Assegurar que l’esquerra independentista o ETA està al darrere de l’aprovació de l’Estatut és una bajanada que només es manté des de ments irracionals. L’Estatut de Catalunya és una proposta plantejada per un parlament amb el 90% dels suports. Per tant, no té res a veure ni amb ETA ni amb l’esquerra independentista basca”. Les d’Otegi i San Gil són dues versions del tot oposades sobre un mateix fet i, com sempre acostuma a passar, l’autèntica és la menys complicada i a Catalunya tothom la sap. I mentre les trifulgues a causa de l’Estatut es multipliquen, els treballs a favor d’un procés de pau a Euskadi avancen discretament. La darrera entrega sobre l’estat de les converses entre les parts implicades ve de Pernando Barrena, president de la illegalitzada Batasuna i un dels homes que coneix al detall el que s’està coent. Si fem cas del que confessa Barrena, hi ha motius per a l’optimisme: “A l’evolució de l’escenari polític dels últims mesos no sé si és adequat dir que les coses estan millor, no és exactament adequat, però sí podem dir que hi ha una evolució interessant en posicionaments, en definicions que apunten en una direcció que nosaltres percebem com la correcta”. És a dir, que els contactes per fer possible la pau a Euskadi van en la bona direcció.