Aquest dijous 4 de novembre a les 8 del vespre es farà la presentació del nou diari Ara al Palau de la Música catalana. Aquest projecte sorgeix en un moment de profunda crisi política en la societat catalana i amb una crisi econòmica que no aconsella fer noves inversions.

Però, per què apareix aquest diari? Perquè hi ha un nou espai generacional de compromís democràtic i de llibertat; una majoria de la societat que ha deixat enrere la lluita contra el franquisme, la transició i que està oberta a horitzons sense límits.

Els principals responsables dels mitjans de comunicació catalans més importants estan preocupats per la irrupció d'aquest nou model de comunicació multiplataforma que apareixerà el proper 28 de novembre, coincidint, amb atreviment, amb el dia de les nostres eleccions nacionals.

De moment, l'Ara està provocant tot tipus de comentaris en el món periodístic català. Primer va ser la informació que un home pràcticament fitxat pel nou diari, David González, havia estat contrafitxat' per La Vanguardia per encarregar-se de realitzar l'edició en català d'aquesta publicació històrica del periodisme català.

Però, per què el comte de Godó ha decidit treure ara del calaix el projecte que havia arxivat després que hagués sortit l'edició de El Periódico en català? Perquè pensa que l'Ara és un perill que li pot restar lectors. Un problema que s'afegiria al poc relleu generacional que hi ha entre els lectors del seu diari.

Recentment, en una tertúlia de periodistes, un observador amb llarga experiència del grup Godó va afirmar, al ser preguntat sobre el nou diari: "no se si se'n sortiran, però han guanyat abans de sortir fent que La Vanguardia aparegui en català en els propers mesos". El que no va dir, però, és que més enllà de la llengua, l'Ara és un projecte que vol connectar amb sectors allunyats del conservadorisme de La Vanguardia.