Darrerament es respira un gran nerviosisme a l'interior dels cercles intel·lectuals i de la cultura de Catalunya. El tripartit es troba ja en fase terminal i, amb ell, totes les seves polítiques culturals que ha aplicat tant en la seva primera edició com en aquesta darrera.
Davant el període de transició que s'acosta i amb un cert aire d'inquietud, els intel·lectuals que han encapçalat aquesta matèria en les dues últimes legislatures es troben, ja, amb la incertesa de no saber què en quedarà de la tasca escomesa i també amb el dubte de no saber cap on dirigir, amb tots els papers en favor d'un nou canvi de rumb, les seves veles. Les moltes i contínues reunions celebrades a diferents entitats, associacions i acadèmies, i les diverses iniciatives proposades aquests darrers dies per exponents de pes de la cultura catalana amb l'objectiu d'engegar un grup independent i aglutinador de bona part del panorama cultural català han estat els primers símptomes. El darrer, però, ha estat la creació final del Cercle de Cultura.
Encapçalat per un dels consellers de cultura del tripartit, Ferran Mascarell, i per altres homes d'aquesta etapa com Xavier Bru de Sala o el republicà Francesc Bellmunt, el Cercle de Cultura ha sorgit gairebé a corre-cuita com un nucli concentrat que pretén retornar la cultura al centre de la societat catalana. El president del Cercle de Cultura i gerent de l'Editorial Vicens Vives, Pere Vicens, el president de Focus, Daniel Martínez, el professor d'Economia de la Universitat de Barcelona, Ezequiel Baró, el cineasta Francesc Bellmunt, el president d'Endemol España, Toni Cruz, el notari Juan José López Burniol, la directora de l'Obra Social de Caixa Catalunya, Marta Lacambra o la directora de la Llibreria Laie, Montserrat Moragas, són alguns dels components de la junta d'aquest nou lobby cultural.
Aquest còctel de membres de diverses òrbites polítiques que inclouen socialistes, esquerra i convergència, però, va més enllà amb la presència d'un dels noms que més opcions albira a ocupar la cartera de cultura del futur govern d'Artur Mas: l'editor Fèlix Riera. s per aquest motiu que l'aparició del Cercle de Cultura presentat aquesta setmana al Cercle d'Economia, ha generat moltes càbales: s un punt de resistència del tripartit? O, ans el contrari, una plataforma i pista d'aterratge perquè Artur Mas trobi els millors de la cultura amb els quals podrà confeccionar el seu govern? Aquesta reorganització del món cultural no ha deixat indiferent ningú i el Cercle de Cultura representa un vertader canvi d'estratègies: la primera maniobra seriosa a portes de la campanya electoral.
