La maquinària econòmica, mediàtica i funcionarial de l’Estat està en marxa. Ho està per separar ERC de la centralitat política i per forçar un acord entre CiU i el PSOE per la governabilitat. Encara que sigui al preu de perdre la titularitat del govern de Catalunya i que el torni a recuperar la federació, cosa que sembla ara per ara una La maquinària econòmica, mediàtica i funcionarial de l’Estat està en marxa. Ho està per separar ERC de la centralitat política i per forçar un acord entre CiU i el PSOE per la governabilitat. Encara que sigui al preu de perdre la titularitat del govern de Catalunya i que el torni a recuperar la federació, cosa que sembla ara per ara una condició sine qua non per a que entri al joc de les majories a Madrid. De moment, Zapatero seguirà amb ERC però tal i com donava a entendre als periodistes en la tradicional recepció del dia de la Constitució el president espanyol l’actitud predisposada i generosa de CiU obliga els republicans a rebaixar el seu nivell d’exigències i els seus plantejaments per no sortir de la foto, fet que beneficia el govern del PSOE. Els socialistes estan encantats amb la perspectiva que, com a demostració del canvi d’actitud, CiU s’abstingui ara en els pressupostos –que van pactar amb ERC i IU-ICV després d’una dura negociació– sense haver acordat cap esmena significativa i un mes després que Duran defensés a la tribuna del Congrés una esmena a la totalitat. Mentrestant, alguns periodistes han iniciat una forta campanya mediàtica per situar ERC extramurs de la política amb majúscules, deixant-la arraconada com un partit perillós, radical, freakie, incapaç de fer “coses sèries” o el culpable últim de la bronca entre Espanya i Catalunya i de derivades com el boicot. A les tertúlies de ràdio és normal sentir les apellacions dels més propers al PP a que el PSOE pacti amb CiU. Es tracta aquí que el govern espanyol si ha de ser socialista que com a mínim no estigui condicionat a l’esquerra, sinó a la dreta. Els dirigents d’ERC estan mantenint una actitud flegmàtica i no demanant perdó “per ser com som” però admeten la seva preocupació i el seu atac de banyes. Mentre, a CiU hi ha discrepàncies de fons sobre l’estratègia a seguir i el repartiment de papers. Duran i Lleida, obertament enfrontat a l’entorn més directe de Mas, defensa que es tracta és de la governabilitat de l’Estat i el paper preponderant l’ha de tenir ell en tant que portaveu a Madrid. Mas, que encara corre amb la revolada del seu paper a l’Estatut, vol liderar el procés en tant que líder de CiU i considera que la seva imatge més centrista pot facilitar el diàleg amb el govern espanyol.
