Amb molt de retard i sense el consens necessari, així arriba l'acord més important per Catalunya després de l'Estatut. Els 3.800 milions d'euros suplementaris que l'Estat injectarà a partir de 2012 han estat suficients perquè Esquerra donés el sí a l'acord. Es tracta d'un pacte que salva al tripartit
i li dóna vida per esgotar la legislatura, més enllà del que passi amb l'Estatut. Eren molts els que dins d'Esquerra apostaven per un no, però al final s'ha imposat la veu d'aquells que defensaven un acord per intentar rentabilitzar-lo en el que queda de legislatura. Amb tot, els 3.800 milions només són una xifra.
Caldrà veure la lletra petita de l'acord que dimecres ha de ratificar el Consell de Política Fiscal i Financera per veure si els càlculs que fa la ministra d'Economia són correctes. I és que el govern espanyol no es caracteritza precisament per la seva transparència ni la voluntat de complir aquells acords de que assumeix públicament. Abans, doncs, de llençar les campanes al vol cal llegir-se més d'una vegada el text. Donant per bona la versió del govern, cal fer una ullada a les conseqüències que això tindrà per cadascun dels partits. El PSC és el que en surt més reforçat de tots.
Malgrat que l'acord no compleix alguns dels requisits de l'Estatut, finalment els socialistes catalans han aconseguit un acord important amb el PSOE. Cal destacar el paper central que ha jugat en les negociacions el conseller d'Economia, Antoni Castells, que ha estat capaç d'aguantar les pressions que arribaven del carrer Nicaragua per donar el sí a un acord amb una xifra més baixa. Per la seva banda, a Esquerra li costarà més fer rentable aquest acord.
s cert que amb la seva pressió, els republicans han aconseguit millorar l'aportació final de l'Estat, però també és veritat que l'acord arriba en un moment de desgast màxim per al partit presidit per Joan Puigcercós. Cal recordar que diumenge hi va haver nou membres de l'executiva que es van oposar a l'acord. A més, els republicans hauran d'estar molt atents a què Madrid no els torni a donar gat per llebre i ser els primers en exigir el compliment d'un finançament. La prova que, malgrat el seu sí, Esquerra no es troba còmode amb aquest sistema, és que el mateix Puigcercós ja parlava aquest dilluns en una entrevista a l'Avui del concert econòmic. Molt diferent és la situació de CiU.
Molt acostumada a formar part del bloc del consens, a la federació li toca ara jugar el paper d'oposició radical. En el seu favor hi ha que el pacte incompleix l'Estatut i que sobre aquest argument serà relativament fàcil explicar-se davant la societat. Amb tot CiU haurà de vigilar no radicalitzar-se en el seu no i acceptar que sí que hi ha una millora.
Per dir-ho en termes de partida d'escacs, el tripartit ha aconseguit fer un enroc (moviment defensiu) força lluït, però CiU segueix assetjant. El que ha de vigilar CiU és que aquest setge no es converteixi en un actiu del tripartit, com va passar amb el famós DVD de l'anterior campanya electoral.
